Paradoxes paradoxals

Les arques muni­ci­pals de Valls hau­ran de desem­but­xa­car 6.000 euros pel ple extra­or­di­nari que l'Ajun­ta­ment va con­vo­car dimarts. La para­doxa no és el cost de la con­vo­catòria –qüesti­o­nar la legi­ti­mi­tat del que es cobra per algu­nes ses­si­ons plenàries de segons qui­nes admi­nis­tra­ci­ons és, també, un bon debat– sinó que el que no podia espe­rar era una modi­fi­cació de crèdit pel ridícul import de 500 euros. La urgència del ple està més que qüesti­o­nada i els argu­ments que ha donat l'alcalde són de poc pes. És com fer 100 quilòmetres per com­prar un lli­bre que començaré a lle­gir quan ja el ven­guin a la botiga del cos­tat de casa. Els paral·lelis­mes entre la gestió del diner públic i l'eco­no­mia domèstica són un bon exer­cici per evi­den­ciar alguns dis­ba­rats.