Floretes d'estiu

És ben nor­mal que en un estiu sec
i calorós, les flors i flo­re­tes dels nos­tres camps i jar­dins esti­guin una mica pan­si­des. Algu­nes fins i tot s'han asse­cat tot just des­pun­tar.
Altres no han pogut ni sor­tir de terra. Aquí tenim algu­nes d'aques­tes flo­re­tes.

1.- La Pilar Rahola, la seva pae­lla i es seus con­vi­dats. Abso­lu­ta­ment res a dir. Tot­hom con­vida a casa seva
qui vol. Però resulta que la senyora Rahola penja a les xar­xes la foto de família amb el pre­si­dent Puig­de­mont tocant la gui­tarra. Allò sor­pre­nent, però, és que el senyor Cuní li dedi­qui mitja hora en el seu pro­grama perquè pugui expli­car-se i mos­trar-se total­ment per­plexa pel ressò que ha tin­gut i els comen­ta­ris, la majo­ria nega­tius. Tot ple­gat, una con­nexió per poten­ciar l'ego tant del senyor Cuní com
de la senyora Rahola. Abso­lu­ta­ment patètic.

2.- Fracàs total de la inves­ti­dura de Rajoy. Quin ridícul. Cap pro­posta engres­ca­dora, ni cap ofe­ri­ment seriós per acon­se­guir la majo­ria de dipu­tats per ser inves­tit pre­si­dent del govern espa­nyol. És indig­nant que l'únic tema en què tots els par­tits espa­nyo­lis­tes estan d'acord és la uni­tat indis­so­lu­ble d'Espa­nya. I per tant, res de nego­ciar amb els inde­pen­den­tis­tes cata­lans i bas­cos. Els que tenen la cor­rupció fins al coll, par­lant de res­pon­sa­bi­li­tat, ser­vei als ciu­ta­dans, diàleg... Quin des­propòsit. Quin des­ver­go­nyi­ment. Quin cinisme. És gra­ti­fi­cant, però, veure la cara de Rajoy i els seus davant les parau­les de Tardà, Homs i Rufián.

3.- Uns dels grans acords entre el PP i Ciu­da­da­nos és la implan­tació del tri­lingüisme a tot l'Estat, i espe­ci­al­ment a Cata­lu­nya. Per fi Ciu­da­da­nos ha acon­se­guit el seu gran i quasi únic objec­tiu: fer des­a­parèixer la immersió lingüística a Cata­lu­nya. Sort que aquesta flo­reta (més aviat un card) no va poder ni néixer.

4.- En Rabell i en Cos­cu­bi­ela, de CSQEP, afir­men de manera categòrica que ells no ani­ran a la mani­fes­tació de l'11-S con­vo­cada per l'ANC i Òmnium perquè se'n sen­ten exclo­sos. No deu ser que són ells els que se n'auto­ex­clo­uen? Encara sort que el líder de Pode­mos a Cata­lu­nya i també seu, ha mani­fes­tat que els qua­tre dipu­tats de la for­mació de Rabell que són de Pode­mos sí que hi seran pre­sents. Aquesta decisió d'Albano Dante sí que és una bona flo­reta que els Rabell de torn s'hau­ran d'empas­sar.

5.- També és una bona flo­reta que neix en un camp ple de mol­tes her­bes, que l'alcal­dessa de Bar­ce­lona, Ada Colau, assis­teixi a la mani­fes­tació de l'11-S. Diu en una entre­vista: “El
sobi­ra­nisme és un món plu­ral, majo­ri­tari a Cata­lu­nya, i del qual jo formo part.” Que no sigui només una flor, perquè com diu la dita, “una flor no
fa estiu”.

6.- Una flo­reta que ja és una bona mata que des­punta pon­ce­lles és la decisió de la CUP de votar afir­ma­ti­va­ment la moció de con­fiança del pre­si­dent Puig­de­mont. Aquesta vegada no serà neces­sari con­vo­car assem­blees per deci­dir-ho.

7.- No és només una flor, és tot un jardí flo­rit escam­pat per tot el país.
Això va ser l'Onze de Setem­bre, mal­grat el que diguin els pro­fe­tes de cala­mi­tats i des­as­tres, que també tenim a casa nos­tra. A Salt hi vam tenir el pre­si­dent Puig­de­mont. Enda­vant,
pre­si­dent!