Adéu a l'estiu

La mei­tat de les boti­gues tan­quen i allà on hi havia banya­dors i biqui­nis només hi que­den uns rètols ronyo­sos de les dar­re­res rebai­xes. Les ter­ras­ses, fins fa pocs dies ple­nes a ves­sar, que­den mig bui­des i tot­hom qui busca un seient per pren­dre-hi alguna cosa pot esco­llir la taula amb la millor vista sobre la platja o el mar. Els pro­ble­mes per tro­bar apar­ca­ment, encara que sigui pagant, que­den en l'oblit d'aque­lles tres o qua­tre set­ma­nes on un pàrquing buit durava entre cinc i deu segons a tro­bar un nou can­di­dat per ocu­par la plaça. La mateixa platja on fa deu dies encara cos­tava saber on podies plan­tar la tova­llola queda ara mig buida i, fins i tot, la sorra sem­bla per­dre la llu­en­tor d'un parell de diu­men­ges enrere. Els veïns del muni­cipi es retro­ben. Massa feina durant els dar­rers dos mesos i mig els ha impe­dit pràcti­ca­ment diri­gir-se cap paraula, però ara poden atu­rar-se i xer­rar. Un admet que ja tenia ganes que s'acabés l'allau de turis­tes per repren­dre la tran­quil·litat del dia a dia. L'altre se'l mira pen­sarós, a ell ja li ani­ria bé tenir una fei­nada durant tot l'any i no patir ara per qua­drar els números a final de mes. Alguns bars opten per bui­dar els dipòsits d'orxata i dels gra­nis­sats, però man­te­nen la carta de gelats per si a algun des­pis­tat encara n'hi vénen de gust o si un cap de set­mana el temps reprèn una calor inu­sual per l'època i poden aca­bar els gelats que que­den a la nevera. Els més joves lamen­ten la marxa d'aquell noi o noia de ciu­tat que els ha fet bate­gar el cor amb força durant tot l'estiu. L'àvia mira entris­tida a fora per la fines­tra i pensa que falta pràcti­ca­ment un any per tor­nar a tenir els néts durant dies sen­cers. Admet que can­sen, però també que la rejo­ve­nei­xen encara que sigui per unes hores. Una família recull les coses de l'apar­ta­ment. Les embol­ca­lla i les endreça al seu lloc. Saben que ara ja no tor­na­ran fins vés a saber quin cap de set­mana. Pot­ser quan torni la calor, pot­ser faran una esca­pada per Nadal. La tra­mun­tana segueix bufant. És com si volgués aca­bar fent fora tots aquells que no li són pro­pis, que només tre­pit­gen la terra quan la calor es fa més insu­por­ta­ble. Els car­rers mig buits i les boti­gues mig tan­ca­des. És l'estampa d'un poble en con­cret de l'Alt Empordà, però podria ser la imatge de qual­se­vol poble arri­bats a aques­tes dates, quan les tem­pe­ra­tu­res bai­xen i l'estiu té els dies comp­tats.