Castells de Farners

Festa major de Bermeo, que arrenca amb l'Arrantzale eguna (el dia del mariner) i coincideix amb el final de la lliga cantàbrica de traineras. L'última regata se celebra a Portugalete, a uns quants quilòmetres. Setze mil bermeans ni respiren davant els televisors. Catorze argonautes prou que rebufen per ells tot empalant l'aigua. Als balcons, pancartes de coratge a Urdaibai (l'equip del poble) i a tots els cors, el ressò de les arengues que el patró els comunica a través de la microcàmera instal·lada a la popa... De cop, com una xarbotada, un clam vessa per les tavernes: Bai, bai, aupa, Urdaibai! Bermeo ha deixat enrere Hondarribia, la lliga és seva! Si sabessis la recepció dels herois unes hores més tard! Riu-te de com es rebien les legions victorioses a la Roma imperial o, a Barcelona, els mercenaris de Qatar...

Ep, de cop el columnista recorda que Santa Coloma de Farners es prepara per a la festa major, escura el zurito i carretera i manta. El cotxe, a cent vint per hora i l'enveja a cent trenta: quin orgull de poble, quina autoestima de nació, quina passió per les tradicions locals! Tenim a Catalunya alguna manifestació que es pugui equiparar, per èpica, per sentit de colla, per esforç, tècnica i entusiasme popular, a la dels remers bascos? Els castellers... I ai coi, com és que un poble com Santa Coloma, tan segur i decidit en la preservació de les tradicions populars catalanes; un poble amb agrupacions singulars i meritòries com la Confraria de la ratafia, la Sega 1640, els clubs d'atletes i d'excursionistes de Farners, el de lectors i llegidors, el Cau (enguany pregoner, per l'encertada decisió municipal de triar col·lectius locals), un poble com aquest, deia, com és que encara no té una colla castellera? El columnista comença a imaginar una pinya compacta, alenant aromes de ratafia per les aixelles, i a dalt, un enxaneta fent l'aleta amb una teula pastissera a la mà. Sí, però, on el fil i on, l'agulla? Doncs mira, ara que ho dius, aquell vailet que esquiroleja a tota hora no deu pesar gaire més de trenta quilos... Fet: li proposarà que se li enfili per l'esquena i que coroni un pilar de dos a la plaça, amb un folre d'amics per si la base fa llenya. I és clar, prou que ho sap, que això és molt poc estam... Però per alguna cosa s'ha de començar, no?