Liceu mai vist

Aquest estiu he que­dat curt de sam­faina. Vull dir que entre una cosa i una altra he fet salat. Que no vol dir que n'hi hagi posat massa a l'hora de cui­nar-la, sinó que no n'he men­jat en la pro­porció que per­to­ca­ria al calen­dari natu­ral. Aquest fes­ti­val esti­uenc de color i sabor, de pebrots i albergínies, de tomàquets, de car­bassó, que m'entra pels ulls i se'm desfà a la boca, i que em diu a taula que som a l'estiu. Però a par­tir d'ara tin­drem sam­faina tot l'any a Bar­ce­lona i no només pels efec­tes de la glo­ba­lit­zació. La sam­faina ocupa els bai­xos del Liceu, i bateja un sin­gu­lar espai gas­tronòmic tot just aca­bat d'estre­nar amb el nom d'Òpera Sam­faina. M'hi va dur l'atzar, quan anava Ram­bla avall encu­ri­o­sit pel Rocam­bo­lesc, la gela­te­ria que Jordi Roca hi ha tras­plan­tat de Girona estant. I d'encert en encert els ger­mans Roca s'han sumat, jun­ta­ment amb cui­ners com Car­les Abe­llan, Nandu Jubany, Albert Adrià, i el pas­tis­ser Cris­tian Escribà, a aquest pro­jecte esbo­jar­rat, soli­dari i de joc cons­tant.

La força de la gas­tro­no­mia al nos­tre país, veri­ta­ble exèrcit català, es des­plega en un espai mar­cat pel dis­seny de Franc Aleu. Quina ener­gia, la d'aquest artista que ha rees­crit la història de Cata­lu­nya amb Jordi Roca i la seva dona Ale­jan­dra Rivas com a fun­da­dors i sal­va­dors del país. Tots som fills seus. I Jordi Roca esdevé figura icònica d'aquesta Òpera Sam­faina. Apa­reix a qual­se­vol racó. I dins d'aquest gran joc de caga­ners, de bar­re­ti­nes, de ver­mu­te­ria, de por­rons, de botiga de pro­duc­tes del país, de peix, tapes, de tau­les ani­ma­des amb imatge, l'Odis­sea: un men­ja­dor on es pot fer un tast de pro­duc­tes selec­ci­o­nats pels Roca en un àpat que s'emmi­ra­lla en el somni, aquell altre gran expe­ri­ment sen­so­rial que van fir­mar a l'Art Santa Mònica.

Cata­lu­nya com no l'has tas­tat mai, diuen ells, i com no l'has vista mai. Per cert que el Con­sell de Minis­tres d'ahir es va des­pen­jar amb un pla per sumar-se al vintè ani­ver­sari de la reo­ber­tura del Gran Tea­tre del Liceu, ofe­rint els màxims bene­fi­cis fis­cals. Un ingre­di­ent més per a la sam­faina mai vista.