Opinió

opinió

Sol naixent o ponent?

Fa temps que quan din­tre de casa resto de cara a ponent, m'aga­fen esgar­ri­fan­ces de fred. Em costà molt de saber el perquè. Por­tes ober­tes? No. Fines­tres amb la per­si­ana alçada i un batent entre­o­bert? No. Algú ha posat en marxa l'aire con­di­ci­o­nat? No! La porta d'entrada sols ajus­tada? Tam­poc. Res de res de res! El metge –difícil d'expli­car-li el pro­blema!– de pri­mer va riure, però en no saber científica­ment el que el produïa, estava pre­o­cu­pat. Arribà a la con­clusió que era una sen­sació cere­bral moti­vada exte­ri­or­ment. La casa ori­en­tada al sud, té un llarg pas­sadís de l'est a la cuina. D'altra banda, a l'oest, la sala i el men­ja­dor vore­gen la cuina. En tres set­ma­nes de pri­ma­vera i tres de tar­dor, el sol ixent i el de ponent arri­ben a la taula en qüestió.

Pre­sen­tat no pas teòrica­ment el pro­blema, sinó viva­ment, i en veure que asse­gut amb el cafè i llet a la taula de la cuina mirant a l'est, em tocava el sol i no pas­sava res, pogué eli­mi­nar un 50 per cent del pro­blema. En canvi a l'oest, em vibrava la tassa, tre­mo­lava de cames i tenia esgar­ri­fan­ces de fred! Havia avançat! Pres­sentí que m'acos­tava a l'expli­cació, en recor­dar que després de sopar veient tele­visió, si algú posava TVE, m'aga­fava la SPI, síndrome de les cames inqui­e­tes, i m'havia de pas­se­jar. Sumant tots els con­cep­tes, pro­ble­mes i cau­ses-efec­tes, arribà a la con­clusió que jo tenia un pro­blema sub­di­vi­dit en fac­tors els quals con­fluïen en un de sol. Tot el que feia referència a l'oest em pro­vo­cava retocs men­tals i físics. Per què l'oest i no un altre punt?

Un diu­menge decidí pujar als Àngels a la sor­tida del sol. Equi­pat amb mapes i un pla­nis­feri amb meri­di­ans i paral·lels pogué con­fir­mar el tra­jecte del nos­tre meridià: el 42, el qual tra­vessa la Península pel nord de Por­tu­gal, Lleó, Cas­te­lla la Vella i Aragó, i de Cata­lu­nya, el sud de Lleida, el nord de Bar­ce­lona i el sud de Girona. El meridià 40 tra­vessa Por­tu­gal per Porto, tra­vessa sense por Madrid i surt a la Medi­terrània per Cas­telló. En tor­nar-hi a l'hora de la posta, veié com ho feia per damunt del Mont­seny.

Tot d'una ho començà a veure clar. No és la posta o bé la sor­tida del sol. Ni la coin­cidència de llocs el que m'altera, sinó el fet que com amb tot, passa pri­mer per ací, car­rega com tot­hom i tot seguit per Madrid on des­car­rega infor­mació i rep ordres. He entès que amb el seu llen­guatge, els astres avi­sa­ven: “Atenció a l'oest! Vigi­leu sens parar! Us volen car­dar! (Bé, això ho dic jo) Apro­fi­ten totes les opor­tu­ni­tats per mace­rar-vos!” Hom es pre­gunta, repas­sant la història, on són els atemp­tats cata­lans a Madrid?

Dilluns pas­sat veié Fran­cesc Homs ani­mat per un grup de cata­lans com­pro­me­sos, acu­dir als jut­jats, a Madrid. Dijous, la notícia que cor­ria era la d'una inha­bi­li­tació de tres anys. Llamp del cel! Què us ha fet el sant baró d'en Fran­cesc? D'altra banda, el pre­si­dent Puig­de­mont ha tin­gut un acci­dent viat­jant amb el cotxe ofi­cial. Una roda des­presa d'un camió els ha enves­tit i atro­pe­llat. Atenció, pre­si­dent! Us heu fixat si la roda venia de l'est o de l'oest? Poques bro­mes! En lloc de la vos­tra cara a mig camí de ria­llera, per què no els poseu una versió cre­a­tiva de pomes agres? No merei­xen altra cosa. Gràcies!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia