Sí, ministre

Possiblement algun lector deu recordar aquella sèrie anglesa Sí, ministre. Era una sàtira punyent, però molt real, del que passa sovint entre els polítics i els alts funcionaris de l'estat. Resulta que després de guanyar les eleccions, el primer ministre, o qualsevol dels ministres nomenats pel cap de l'executiu, arriba al seu ministeri amb un bon grapat de propostes i d'iniciatives per millorar el funcionament dels seu departament i satisfer les voluntats populars. De fet, en la sèrie, eren les promeses que havia anunciat en la campanya electoral i que havien rebut el suport de la ciutadania. Doncs bé, d'entrada, tots els funcionaris i alts càrrecs del departament diuen que sí, que ja ho estudiaran detingudament per veure com totes aquelles iniciatives que el ministre havia proposat es podrien dur a terme. A poc a poc la idea primera anava desvirtuant-se ja sigui “perquè ara no és el moment”, ja sigui “perquè podria provocar malentesos amb altres ministeris”, ja sigui “perquè el pressupost per a aquest any no ho preveia”, ja sigui “perquè podria fer perdre suport electoral”... En definitiva, les propostes que havien rebut el vot de la ciutadania mai arribarien a bon port. Els polítics van canviant, però ells (els funcionaris) no canvien (només es jubilen) i acaben creient que ells són l'estat perquè no depenen de cap votació i no caduquen com els polítics. Això, que en la sèrie anglesa es mostrava de forma crua i fins i tot cruel, és d'alguna manera el reflex de la realitat. Si aquesta visió l'apliquem als nostres ajuntaments, tenim que, en aquest nivell de l'administració, l'alt funcionari és el secretari municipal.

Les funcions bàsiques del secretari són: a) control de la legalitat de les decisions de la corporació, i b) fer informes quan ho demani el batlle o un terç del consistori. Lògicament pren nota i redacta les actes del ple municipal, que després són aprovades o no pel següent ple. Però resulta que en molts dels pobles i ciutats de
menys de 25.000 o 30.000 habitants, el secretari no només fa les funcions que li són pròpies, sinó que sovint es converteix en el cap de personal de tota l'administració municipal, en el gerent, en el cap financer, el cap d'urbanisme. I sovint, en acaparar tantes funcions, molts temes es paralitzen, es retarden, o simplement no arriben mai a bon port. Com en la sèrie Sí, ministre, el secretari sempre diu que sí, però el resultat és el que és, especialment si la proposta del consistori representa trencar la rutina o el modus operandi.

Els alcaldes i regidors són els autèntics representants dels ciutadans. Per tant, les seves decisions són sagrades, sempre que no vagin clarament contra la llei (tot i que, en la situació actual de Catalunya, es pot donar el cas que determinades preses de decisions siguin legítimes però no conformes a l'ordenament jurídic espanyol). Fins i tot en aquesta situació sempre ha de prevaldre la voluntat del consistori.

Els nostres alcaldes i regidors haurien de ser més contundents, amb delicadesa, per fer executar tots els acords del ple.