Gallecs, bascos i catalans

La nit electoral de diumenge molta gent es preguntava per quins motius els gallecs són pertinaços votant el PP, el partit de Rajoy i la corrupció. El PP és, a Galícia, un partit “regionalista”. Com ho havia estat a les Balears fins que el president Bauzà ho va esguerrar anant contra la llengua, extrem que al seu antecessor Matas, el que visita la presó, no li havia passat mai pel cap. L'electorat ho va sancionar. El president Feijóo de Galícia parla en gallec –el gallec fantasiós de les ciutats gallegues i la televisió pública, però en gallec–. Durant la campanya no s'ha volgut retratar amb Rajoy, i en la nit electoral la sigla del PP no va aparèixer enlloc i no es va veure entre els militants eufòrics cap bandera espanyola. Què havien de votar els tranquils “regionalistes” gallecs, el BNG a banda? L'experiment radical de Podemos amagat en el poètic nom d'En Marea? El PSOE? No s'havia vist mai, i si s'havia vist tots els manuals electorals ho desaconsellen, que un partit concorregués a unes eleccions barallat en el seu si. S'han tornat bojos, i en política, com en tot, els bojos que compten són els coneguts, i no els savis per conèixer.

Al País Basc i Catalunya, el PP no va ser mai un partit “regionalista”, sinó que va presentar el real carés espanyolista. Al País Basc, perquè s'hi va interposar l'històric PNB, i a Catalunya, perquè Jordi Pujol va oferir la genialitat de CDC. Durant la campanya, el candidat del PNB, Urkullu, ha presentat el seu país com un lloc excel·lent per viure-hi. Ja pot, amb el concert econòmic que el beneeix. També ha dit –o ha vingut a dir, perquè als bascos no se'ls entén mai gaire, escoltats des de l'exterior– que el País Basc és a Espanya sense ser-hi i que, per tant, la independència fa uns anys reclamada pel PNB no té gaire sentit.

La pretensió desoïda de disposar d'un règim econòmic com el basc és l'origen de la pulsió independentista catalana, entre altres motius. “Catalunya i el País Basc no són comparables”, se sent dir. Cada cop menys. Aquí la marca “històrica” Convergència ha estat dinamitada. Per factors atribuïbles a la “guerra bruta” estatal, i per errors propis. Ciutadans, el partit bàsicament anticatalanista que al País Basc i a Galícia no ha fet res, és el primer de l'oposició. Junts pel Sí, el conglomerat del PDC –o com es digui– i ERC, es troba lligat a la CUP antisistema... L'esquerra, abans que per la independència, opta per “l'eix social”, sobre el qual l'independentisme no fa èmfasi, al contrari que el PNB, i és el seu error. El referèndum reclamat, tindrà prou sís? Sumem? En unes legislatives, mantindrà l'independentisme la força? Haurem d'esperar nits electorals per saber si ho fem bé, o millor que els bascos incomparables. Però ells tenen el Concert, és clar...