El diluvi del PSOE

Les eleccions basques i gallegues auguren tempesta i de les bones en la predicció de futur per al PSOE. O més concretament per a Pedro Sánchez. El secretari general dels socialistes ha decidit agafar un bon paraigua i sortir al carrer a esquivar l'aiguat. No li quedaven gaires més alternatives després que els comicis confirmessin la patacada dels seus al País Basc i Galícia. L'errada demoscòpica de les passades eleccions espanyoles no s'ha repetit. La catàstrofe s'ha confirmat. Les confluències mosseguen el PSOE i es constata un transvasament de vot a les esquerres.

Conscient que la pluja faria créixer la crítica interna que ha aflorat les darreres setmanes, Sánchez va fer ahir el primer pas. La seva proposta passa perquè el comitè federal del partit, que se celebra dissabte, aprovi la celebració de primàries el 23 d'octubre i el congrés a primers de desembre. La iniciativa del líder socialista pretén desemmascar els crítics i passar la pilota a la militància perquè sigui ella la que decideixi en el duel a dos amb l'andalusa Susana Díaz. De fons, el rol del partit, d'oposició o de crossa al PP. El suport de les bases és l'únic que pot salvar Sánchez per seguir-hi al capdavant. Això sempre que la seva aposta rebi l'aval del comitè federal.

En espera de terminis i esdeveniments, sembla força clar que el problema del PSOE no es resoldrà d'un dia per l'altre amb un nou lideratge. Si alguna cosa s'ha demostrat en aquest cicle electoral és que la dels socialistes es percep com una etiqueta antiga, gastada. Els fills d'aquells que tota la vida han agafat la papereta del PSOE es decanten ara cap a Podem i les seves fórmules. Sánchez no ha pogut revertir la situació i sembla poc probable que Díaz se'n surti. La de les sensacions és una batalla complicadíssima de guanyar. I la que transmeten els socialistes és la d'una formació esgotada i immersa en les pugnes internes. El del PSOE no és un ruixat qualsevol. És un diluvi. I no es preveu cap canvi de temps.