Funcions i disfuncions

No s'està pas tan malament, amb un govern en funcions. Com aquell que res, haurà passat un any amb pocs ensurts pel que fa a la política interior.

L'economia, no se la veu massa perjudicada; els ministres s'abstenen d'iniciatives gaire forassenyades –llàstima que l'administració local no–; els sindicats no se senten obligats a fer el ridícul convocant una altra vaga general, i els tertulians no han d'estudiar temes nous i poden repetir-se sense rubor. Urgeix una reforma constitucional que estableixi un o dos anys sabàtics després de cada legislatura, potser aniríem més bé. No cal dir que, si les institucions catalanes ultrapassen els jocs florals de can prosa i materialitzen alguna mena de desafiament, en dos dies es faria un govern de salvació nacional. Però mentrestant tenim ocasió de meditar fins a quin punt, com deia Ronald W. Reagan, el govern no és la solució als nostres problemes sinó que és el problema. Haver de superar l'herència d'una dreta autoritària posant fe en diverses esquerres no pas menys autoritàries no ens prova gens. El catalanisme, tot i condicionat per les pròpies limitacions i per l'hostilitat de l'Estat, va funcionar mentre va obrir espais de llibertat i cultura; deixarà de fer-ho si va en direcció contrària a la iniciativa individual i promou l'espoli fiscal autoinfligit. Val més resignar-se a estar en funcions, administrant els nostres minvants recursos, que no pas espatllar el poc que encara ens resta de racionalitat política fent passar per estadistes els falsos profetes que ens porten a la ruïna.