Cecs i bornis

El botxí comu­nica la pena al con­dem­nat i li diu:

-Ho sento però t'he de treure un ull.

-Un ull! No fotis que em dei­xaràs borni.

-No patei­xis, a aquell els hi trauré tots dos.

-Ah! Ales­ho­res enda­vant.

Els efec­tes del procés català sobre les ins­ti­tu­ci­ons i la política espa­nyola són tan devas­ta­dors que més d'un cop m'han fet pen­sar en aquesta esperpèntica con­versa. La impos­si­bi­li­tat de tra­var acords amb els par­tits naci­o­na­lis­tes de Cata­lu­nya és un dels fac­tors que han blo­que­jat durant molts mesos la inves­ti­dura del pre­si­dent i la cons­ti­tució del nou govern espa­nyol. L'espan­tall del referèndum ha fet que el PP no hagi pogut o vol­gut obrir vies de diàleg amb unes for­ma­ci­ons que tenien prou vots per garan­tir la for­mació de la majo­ria. Les con­seqüències en el PSOE encara són més greus, perquè l'ana­tema català ha dege­ne­rat en esquar­te­ra­ment del par­tit. D'una banda els par­ti­da­ris d'explo­rar un govern de progrés i de l'altra, els que s'esti­ma­ven més man­te­nir Rajoy a La Mon­cloa abans que par­lar entre altres, amb for­ma­ci­ons com Con­vergència o Esquerra. Men­tres­tant qui dies passa, anys empeny, i el risc que es punxi la bom­bo­lla del dèbil crei­xe­ment econòmic s'accen­tua, la incer­tesa con­gela les inver­si­ons, el pes inter­na­ci­o­nal s'esllan­gueix i l'entos­su­di­ment blo­queja les vies de diàleg entre el govern d'Espa­nya i el de la Gene­ra­li­tat. Davant la pos­si­bi­li­tat real de que­dar tots bor­nis o pit­jor, que algú hi perdi la vista, sem­bla estrany que no es pugui tro­bar una escletxa de llum per on esbor­de­llar el mur de silenci.