Pressupost, etapa decisiva

El debat de política general que s'està celebrant al Parlament és la segona etapa de muntanya que ha de superar el govern Puigdemont-Junqueras en aquesta difícil travessa en què està immersa la política catalana. Primer va ser la qüestió de confiança, que el president Puigdemont va superar amb els vots del seu grup, JxSí, i de la CUP. Un fet que restablia la unitat d'acció de la majoria independentista al Parlament. En la segona etapa caldrà esperar com van avui les votacions, però en el discurs d'ahir el president va voler centrar-se al màxim en la gestió intentant sumar acords per sobre de les discrepàncies respecte al projecte d'estat propi. Malgrat que és paradoxal que siguin justament els partits de l'unionisme, que sempre demanen debats sobre gestió, els que ahir van intentar derivar la sessió cap a l'enfrontament sobre la independència. Però no ens enganyem, el pressupost, que és la tercera etapa, és on hi ha la meta. Perquè sense pressupost aquest cop anem abocats a unes eleccions. Per això convindria que la majoria independentista recosida en la qüestió de confiança i que ha de procurar sumar altres actor polítics, no entrés en maximalismes dogmàtics en el debat pressupostari que restin en comptes de sumar i que posin en perill tot el procés. No es tracta d'exigir xecs en blanc, però la desafiant posició de la CUP i l'enrocada resposta del PDECat no van en la bona direcció del camí que cal transitar per aprovar els imprescindibles pressupostos que prepara el vicepresident Junqueras. Les exigències pressupostàries cupaires i el rebuig frontal expressat per Artur Mas a tota modificació de les polítiques fiscals és una confrontació que cal evitar perquè és evident que no tot el que plantegi la CUP s'haurà d'acceptar, però el PDECat forma part d'una coalició com JxSí que sí pot assumir una redistribució més justa en fiscalitat com ara a l'IRPF. Esperem que s'imposi el seny que, si més no en les declaracions, sembla que falti.