L'enèsima prova del PSC

Històrica­ment el PSC ha suspès totes les pro­ves que els fets i les cir­cumstàncies li han anat parant per deter­mi­nar el grau de dependència que manté res­pecte al PSOE. L'única vegada que els dipu­tats del PSC van tren­car la dis­ci­plina de vot al Congrés la tem­pesta del Baix Llo­bre­gat es va endur Pere Navarro, que es pen­sava que el seu era un altre par­tit i que ell era un líder de debò. Des d'aquell moment, sub­missió reve­ren­cial. Fins ara. Perquè ara els diri­gents del PSC, com ha anat des­gra­nant en aquest diari els dos dar­rers dies, no es resig­nen a faci­li­tar la inves­ti­dura de Mari­ano Rajoy. A Espa­nya els mili­tants i els votants del PSOE es miren l'opció del seu par­tit poc o molt indig­nats. A Cata­lu­nya els mili­tants i els votants del PSC supu­ren sucs gàstrics per les ore­lles. El preu que hau­rien de pagar els soci­a­lis­tes cata­lans per la ren­dició al Par­tit Popu­lar seria enorme. Encara se'n par­la­ria d'ací a cent anys. Perquè encara ara els diri­gents del PSC recor­den als con­ver­gents, que ja no ho són, l'igno­miniós pacte del Majes­tic. Per això aquests matei­xos diri­gents han començat a escam­par la revolta i han decla­rat que arri­ba­ran a tren­car la dis­ci­plina de vot si els impo­sen l'abs­tenció. El nou “des­a­fi­a­ment” no ha agra­dat gens a Fer­raz i els senyors de la Ges­tora ja els han adver­tit que tots vota­ran i calla­ran com una pinya. Ame­na­ces que han fet seves els soci­a­lis­tes anda­lu­sos, que des­ca­ra­da­ment sem­pre es fiquen en tot. Aguan­tarà el PSC l'esco­mesa? Més tra­ves­ses, si us plau!