L'enèsima prova del PSC

Històricament el PSC ha suspès totes les proves que els fets i les circumstàncies li han anat parant per determinar el grau de dependència que manté respecte al PSOE. L'única vegada que els diputats del PSC van trencar la disciplina de vot al Congrés la tempesta del Baix Llobregat es va endur Pere Navarro, que es pensava que el seu era un altre partit i que ell era un líder de debò. Des d'aquell moment, submissió reverencial. Fins ara. Perquè ara els dirigents del PSC, com ha anat desgranant en aquest diari els dos darrers dies, no es resignen a facilitar la investidura de Mariano Rajoy. A Espanya els militants i els votants del PSOE es miren l'opció del seu partit poc o molt indignats. A Catalunya els militants i els votants del PSC supuren sucs gàstrics per les orelles. El preu que haurien de pagar els socialistes catalans per la rendició al Partit Popular seria enorme. Encara se'n parlaria d'ací a cent anys. Perquè encara ara els dirigents del PSC recorden als convergents, que ja no ho són, l'ignominiós pacte del Majestic. Per això aquests mateixos dirigents han començat a escampar la revolta i han declarat que arribaran a trencar la disciplina de vot si els imposen l'abstenció. El nou “desafiament” no ha agradat gens a Ferraz i els senyors de la Gestora ja els han advertit que tots votaran i callaran com una pinya. Amenaces que han fet seves els socialistes andalusos, que descaradament sempre es fiquen en tot. Aguantarà el PSC l'escomesa? Més travesses, si us plau!