L'independentista Vila

Hi ha una certa tendència entre l'inde­pen­den­tisme més sorollós a detec­tar (supo­sats) fal­sos inde­pen­den­tis­tes per lapi­dar-los públi­ca­ment. Aquesta set­mana li ha tocat (li ha tor­nat a tocar) a Santi Vila. D'entrada, el que sorprèn és que, en un moment en què es repe­teix que el que s'ha de fer és ampliar “la base de l'inde­pen­den­tisme”, es demani l'exclusió dels que desen­to­nen de la música que alguns han deci­dit que és la que toca.

He dit que això sorprèn, però pot­ser no tant. A mi aquesta manera de fer em recorda l'inde­pen­den­tisme dels anys vui­tanta, en què no només érem molt pocs, sinó que era difícil tro­bar dos inde­pen­den­tis­tes que esti­gues­sin d'acord en alguna cosa i, per tant, poder fer res junts. Més aviat era al revés: sovint sem­blava que l'ene­mic era l'inde­pen­den­tista del cos­tat.

Si ara l'inde­pen­den­tisme és majo­ri­tari no és (només) perquè els inde­pen­den­tis­tes de sem­pre hagin obrat el mira­cle de posar-se d'acord. Aquesta majo­ria l'apor­ten sobre­tot les noves incor­po­ra­ci­ons. Encara que hi hagin arri­bat “arros­se­gant els peus”, com reco­neix l'actual con­se­ller de Cul­tura.

És tan greu el cas de Santi Vila? Són per­ju­di­ci­als per a l'inde­pen­den­tisme algu­nes coses que diu? Les meves res­pos­tes cur­tes són no i no. Però el cert és que amb algu­nes coses que ha dit hi estic en pro­fund des­a­cord, com també en la neces­si­tat de dir-les com les ha dit. Havent reco­ne­gut que és inde­pen­den­tista con­jun­tu­ral, no fa gaire Vila va dir que la victòria de Núñez Feijóo en les elec­ci­ons de Galícia demos­trava que la gent havia votat una opció cen­trista. Jo també en dis­crepo. Però entenc que ho ha dit un inde­pen­den­tista que és de cen­tre tirant a dretà. I ara ha dit que “és evi­dent que la cul­tura cata­lana sem­pre serà espa­nyolíssima” o que “els toros són una gran expressió medi­terrània, espa­nyola i també cata­lana”. Mati­sos a banda, hi estic molt en des­a­cord. Però no menys que amb inde­pen­den­tis­tes que diuen que volen un país on els fills pro­pis siguin fills de tots i es criïn en comu­ni­tat o que donin ins­truc­ci­ons sobre la mens­tru­ació o que pro­cla­min que s'ha de des­truir el capi­ta­lisme.

L'única diferència és que Vila té una alta res­pon­sa­bi­li­tat gover­na­men­tal. I quan diu el que pensa ha de ser prou intel·ligent per dir-ho sense sim­pli­fi­ca­ci­ons a vega­des fins i tot pro­vo­ca­ti­ves. En això sí que s'equi­voca. En el que pensa, ben­vin­gut a l'inde­pen­den­tisme més trans­ver­sal. Dit d'una altra manera, en aquests moments que ja comen­cen a ser com­pli­cats per al procés, el que toca és no fer dis­tin­ci­ons i donar suport igual­ment a Mas, Rigau i Ortega, a For­ca­dell i a Joan Coma. Que són de par­tits dife­rents i de pen­sa­ments diver­sos, però que tenen en comú que tre­ba­llen per la inde­pendència. I d'això és del que es tracta.