L'independentista Vila

Hi ha una certa tendència entre l'independentisme més sorollós a detectar (suposats) falsos independentistes per lapidar-los públicament. Aquesta setmana li ha tocat (li ha tornat a tocar) a Santi Vila. D'entrada, el que sorprèn és que, en un moment en què es repeteix que el que s'ha de fer és ampliar “la base de l'independentisme”, es demani l'exclusió dels que desentonen de la música que alguns han decidit que és la que toca.

He dit que això sorprèn, però potser no tant. A mi aquesta manera de fer em recorda l'independentisme dels anys vuitanta, en què no només érem molt pocs, sinó que era difícil trobar dos independentistes que estiguessin d'acord en alguna cosa i, per tant, poder fer res junts. Més aviat era al revés: sovint semblava que l'enemic era l'independentista del costat.

Si ara l'independentisme és majoritari no és (només) perquè els independentistes de sempre hagin obrat el miracle de posar-se d'acord. Aquesta majoria l'aporten sobretot les noves incorporacions. Encara que hi hagin arribat “arrossegant els peus”, com reconeix l'actual conseller de Cultura.

És tan greu el cas de Santi Vila? Són perjudicials per a l'independentisme algunes coses que diu? Les meves respostes curtes són no i no. Però el cert és que amb algunes coses que ha dit hi estic en profund desacord, com també en la necessitat de dir-les com les ha dit. Havent reconegut que és independentista conjuntural, no fa gaire Vila va dir que la victòria de Núñez Feijóo en les eleccions de Galícia demostrava que la gent havia votat una opció centrista. Jo també en discrepo. Però entenc que ho ha dit un independentista que és de centre tirant a dretà. I ara ha dit que “és evident que la cultura catalana sempre serà espanyolíssima” o que “els toros són una gran expressió mediterrània, espanyola i també catalana”. Matisos a banda, hi estic molt en desacord. Però no menys que amb independentistes que diuen que volen un país on els fills propis siguin fills de tots i es criïn en comunitat o que donin instruccions sobre la menstruació o que proclamin que s'ha de destruir el capitalisme.

L'única diferència és que Vila té una alta responsabilitat governamental. I quan diu el que pensa ha de ser prou intel·ligent per dir-ho sense simplificacions a vegades fins i tot provocatives. En això sí que s'equivoca. En el que pensa, benvingut a l'independentisme més transversal. Dit d'una altra manera, en aquests moments que ja comencen a ser complicats per al procés, el que toca és no fer distincions i donar suport igualment a Mas, Rigau i Ortega, a Forcadell i a Joan Coma. Que són de partits diferents i de pensaments diversos, però que tenen en comú que treballen per la independència. I d'això és del que es tracta.