Estem en un gran sidral

Crec que no fa falta que presumeixi de catalanitat, extrem que he provat mil i una vegades en la conducta i els escrits. És el cas que he cercat la traducció de berenjenal i queda fatal. És difícil de pronunciar i sona malament, per la qual cosa he preferit canviar-lo. Tot sigui per a la consecució d'una pàtria que, a més d'estar en el cor, tingui lloc en el mapa d'Europa. Així sigui.

He tingut curiositat de comprovar les discussions, plantades, desercions, denúncies, etc. de l'acarament Catalunya -Madrid, el qual s'ha enverinat moltíssim. Hi va haver uns anys en què el panorama era prou clar. Els governs socialistes o dretans eren uns enemics fàcils de situar, accessibles a parlamentar i que hom respectava per nassos, és clar. S'ha de dir que no tenien manies en forçar la justícia, en la qual tenien situada gent addicte. Nosaltres pensàvem que amb l'Onze de Setembre els havíem impressionat. Passa que on nosaltres hi veiem pàtria ells hi veuen folklore. És com la samfaina, que és diferent un dia de l'altre i sempre té un gust dominant poques vegades repetit. L'articulista, el cronista i d'altres istes han de llegir prou bé el propi periòdic i repassar el que diuen els altres. El moment en què estem vivint, un maremàgnum d'opinions polítiques, partidistes, sovint falses i d'altres, que emplenen les capacitats disponibles de memòria. S'ha de tenir capacitat professional per seguir puntualment i saber qui és qui i què és què de la mixtura política que es cou a Catalunya. Sense oblidar Madrid, si no vegeu: “El Constitucional obre la via penal contra la presidenta Forcadell. El Parlament respon aprovant la celebració de referèndum per a la independència el setembre del 2017.” No trigarà pas més que hores la rèplica vestida de llei i pentinada a la Perruqueria Constitucional. O a l'Homs, que l'han canviat de casa. Fastigós.

Continuem al Parlament Català: mereix tractament a part la rèplica del president Puigdemont a les intervencions de la gent del PP. Hom coneix des de fa anys l'home i no el va sorprendre el to de la intervenció. S'havia fet uns apunts que sols eren per no oblidar cap assumpte. Despentinat, com sempre, amb veu potent i posant emoció sentida a les paraules, va destrossar les intervencions del PP amb un atac al melic de la qüestió. Va desmuntar els falsos arguments legalistes i va passar pels ulls de l'auditori les canallesques maneres de rebentar el govern. D'entrada els va fer gràcia: va durar poc. La càrrega de falses acusacions i el procediment d'injectar odi als catalans, els va passejar perquè vegin que no ens enganyen. Ens traeixen un dia, un any darrere l'altre, amb Catalunya gairebé lligada al cadafal. Prou! Va cridar ahir al Parlament el president i l'home d'una peça. Subvencionar, participar, contribuir, pagar i més, en tot el que s'ha de fer i en el que no s'hauria de fer, ser els primers per càpita en cultura, imposts i més. Què volen aquesta gent!