Ceràmica Cumella

L'avi, fadristern d'uns terrissers de Breda, va muntar un obrador d'olles i cassoles a Granollers. El pare va engrandir el negoci amb la introducció del gres per a la construcció i es va dedicar a la ceràmica artística amb el torn, seguint Llorens Artigas, un altre gran. El fill no fa obra pròpia, “per no competir amb el pare”, però col·labora amb els arquitectes més importants. Parlo dels Cumella. He vingut al taller de Granollers a conèixer el fill, Toni Cumella, després d'haver conegut fa molts anys el pare, Antoni Cumella. Li vam muntar a Mataró un exposició dels seus gerros estilitzats, uns gerros que quan els veus dius “són de Cumella” perquè només poden ser seus. Dic gerros per abreujar: gerros, plàteres, objectes de difícil filiació... Una meravella. Toni Cumella, a prop dels 65 anys i amb un aire juvenil i progre en conserva, em presenta el fill, en Guillem. Ceràmica Cumella té assegurada la continuïtat. En Guillem és al capdavant del taller, mentre el pare planeja ara un viatge al Nepal per celebrar la seva jubilació i la de la dona. Jubilació? Una manera d'agafar noves energies i reflexionar: “No fer les coses perquè sempre s'han fet així sinó perquè s'han de fer així.” Ve de Lisboa, on ha tancat la façana del Museu d'Art, Arquitectura i Tecnologia (MAAT), obra d'Amanda Levete, amb unes peces blanques que recullen i projecten la llum del sol i del Tajo. Ara, cobreix la façana del Centre Botín de Santander, de Renzo Piano. Uns botons circulars d'un pam, nacrats com les perles. Com s'arriba del fang a la perla? Toni Cumella en té el secret. L'acaben de fer membre d'honor de l'Acadèmia Internacional de Ceràmica (AIC), institució que fins ara només acceptava ceramistes d'obra personal. Com la del pare, per entendre'ns. El gran impuls li va venir després d'haver fet la coberta del mercat de Santa Caterina de Barcelona. A més de Miralles, el seu autor, ha treballat amb Clotet, Tusquets, Steegmann, Zaera, Sòria... També amb artistes com Frederic Amat. Les gotes de sang que decoren el Teatre Lliure són fruit d'aquesta col·laboració. En toco una, exposada al taller. El color, la suavitat i la frescor excitants d'aquesta ceràmica a què són comparables? Cumella restaura amb el gres perenne importat i millorat pel seu pare molts edificis modernistes, fets amb fang i esmalts que es degraden. Li pregunto si dóna a l'abast, i em comunica més bones notícies. En realitat, he vingut a recollir bones notícies, que són les que m'agrada compartir: com en el modernisme, el país és ple de petits tallers auxiliars que treballen molt bé. Entre aquests, algun de Breda, l'origen de l'avi. Ve gent de l'estranger i se n'admira. M'ensenya un robot. Programat amb unes variacions de Vivaldi, ha fet les incisions d'unes peces que cobriran un altre edifici.