Opiata Masdevall

A la bibli­o­teca de Figue­res, durant la copa de xam­pany post pre­sen­tació d'un lli­bre, hi havia un senyor que recap­tava fir­mes per sol·lici­tar a l'Ajun­ta­ment que posés el nom Josep Mas­de­vall al CAP del Rally Sud. Mas­de­vall, val­gamdéu, qui se'n recorda avui! Vaig sig­nar per l'adopció del nom de l'emi­nent metge vuit­cen­tista figue­renc, que ja és uni­ver­sal en la història de la medi­cina i la botànica: va ser cone­gut com a Opi­ata Mas­de­vall l'efi­cacíssim remei que va inven­tar con­tra les febres pútri­des de les Ter­res de Ponent, infec­ta­des a finals del segle XVIII per l'exèrcit francès que tor­nava de Por­tu­gal: els seus remeis van ser ful­mi­nants, tal­ment que l'àngel de la pis­cina de Bet­hesda hagués tocat la malura. I, per hono­rar-lo, uns botànics van posar el seu nom a una orquídia, la Mas­de­va­llia uni­flora, una mera­ve­lla tènue­ment violàcia. Ara, si el CAP acaba dient-se com el metge de Car­les III d'Espa­nya, el seu nom ocu­parà ni que sigui un petit racó al magí dels figue­rencs, com ho fa Cres­ques Elies, un altre veí del segle XIV, jueu i metge del rei Pere III el Ceri­moniós. Si al dit CAP a més hi posen qua­tre rat­lles sobre l'expert en febres ter­ci­a­nes (a tot Europa van adop­tar els seus des­co­bri­ments), s'hi podria afe­gir que el figue­renc va ser con­sul­tor del soldà mar­roquí Muley Soli­man, que es va doc­to­rar a la uni­ver­si­tat borbònica de Cer­vera, que va ampliar estu­dis a la de Mont­pe­ller i que va escriure el mul­ti­traduït Relación de las epi­de­mias de calen­tu­ras pútri­das y malig­nas, que en estos últi­mos años se han pade­cido en el prin­ci­pado de Cataluña (1786).

Costa més de resu­mir en una placa que Josep Mas­de­vall va for­mar part del trípode que, en el subsòl, va sos­te­nir la Renai­xença: els savis i eru­dits hi van posar –la majo­ria sense pro­po­sar-s'ho– les bases intel·lec­tu­als; els altres dos peus van ser el sen­ti­ment romàntic i el diner i els can­vis soci­als de la pri­mera indústria. Tots ells van pos­si­bi­li­tar fa segle i mig la recu­pe­ració naci­o­nal cata­lana. Va ser un home d'espe­rit com­pa­ra­ble, tot i els dife­rents anys que van viure, al de Julián González de Soto: activíssims i raci­o­na­lis­tes amb la feina en un món més pro­pici a les devo­ci­ons i sub­mis­si­ons; per dir-ne una mos­tra, el pri­mer direc­tor de l'Ins­ti­tut Ramon Mun­ta­ner va ser (també) un teòric i pràctic modern de la didàctica i la peda­go­gia, i Mas­de­vall va voler crear una mena de MIR avant la let­tre: els met­ges, aca­bada la car­rera i abans d'exer­cir lliu­re­ment, tre­ba­lla­rien qua­tre anys en un Cole­gio Práctico de Medi­cina de Bar­ce­lona. Això no va ser pos­si­ble.