Tots som refugiats

La història més recent ens ensenya com de mesquins i miserables podem ser els humans, només ens cal acostar-nos, no gaire lluny, uns quilòmetres al nord. Recomano visitar el Museu de l'Exili a la Jonquera, és molt il·lustratiu d'una situació que es va viure al nostre país; després poden continuar fins a Ribesaltes, on encara no fa massa anys hi havia allò que en diuen un centre d'acollida, però si volen li poden buscar qualsevol eufemisme per anomenar-lo i rebaixar amb el llenguatge la cruesa de la situació d'allò que va ser un camp de concentració, amb totes les connotacions del terme. Allà encara s'hi poden veure les restes de barracons, d'un antic camp on a partir del 1939 i al llarg de molts anys s'hi van confinar famílies senceres d'exiliats, refugiats, immigrants... Sota l'esplanada, en un edifici de nova construcció que s'ha fet excavant el terreny, hi ha el centre del memorial, del que va ser aquest centre i similars, tot molt ben explicat amb imatges i vídeos sonors on es recullen els testimonis de la gent que va haver de marxar de casa seva, deixar-ho tot i fugir per salvar la vida. Fugien de la guerra i del feixisme. Tot plegat, un patiment que no ens és aliè, perquè tots coneixem algú que va haver de fugir de la guerra civil d'Espanya o de la repressió franquista. Sabem com van ser acollits i, per si hi ha cap dubte, veiem com a aquesta gent –als nostres– se'ls anomenava “indesitjables”, en unes condicions infrahumanes. Aconsello la visita perquè ens fa pensar en el que està passant a Europa amb els milers de refugiats mal acollits i rebutjats, fruit d'unes polítiques dels governs europeus i la UE. No ens podem quedar impassibles veient aquesta barbàrie, segur que hi ha moltes maneres d'ajudar aquesta gent fent gala d'una manera de ser dels catalans, que som un dels pobles més solidaris d'Europa. Només cal repassar les ONG que treballen amb els refugiats. Precisament dijous, a la biblioteca de Sarajevo, una delegació de catalans va inaugurar una exposició del fotògraf Miquel Ruiz, en una mostra sobre el patiment del poble bosnià però alhora en un acte d'agermanament dels dos pobles, ja que els catalans van ser especialment solidaris amb els refugiats que van acollir, no en camps, sinó en cases particulars. Anys després de la guerra dels Balcans, quan les coses s'han anat normalitzant, passejant per Sarajevo veus places i carrers dedicats a Barcelona i a Catalunya, en agraïment a aquella solidaritat.