La cultura té un cost i un preu

La cultura ha de ser gratuïta? Què entenem per cultura? Si preguntem què entenem per cultura ens trobarem amb un concepte obert i divers. La cultura va des del teatre, el cinema fins a concerts de tot tipus, les biblioteques, les sales d'art, etc. Entre els concerts hi ha els de rock, els de clàssica i els de música tradicional. Si preguntem per edats, els joves van més a concerts de rock i els de més edat van a teatre o als de clàssica. És natural que sigui així. Però si ha de ser gratis, qui la paga? Els promotors existeixen per vendre un producte i guanyar-hi diners. La cultura cada dia està més en mans de promotors culturals que solen ser contractats per empreses i entitats entre les quals destaquen els ajuntaments. En totes les festes majors els concerts són gratuïts des de fa ja unes dècades. Cal que canviï la tendència? Per què en un programa de festa major els concerts per a joves són gratuïts i els de música clàssica als auditoris són de pagament? Això és el que veiem any rere any a les Fires de Girona. L'IVA del 21% és una llosa que pesa molt entre promotors, consumidors i institucions culturals. Malgrat això podem afirmar, com a coneixedors dels moviments culturals de la ciutat, que no s'ha reduït la presència de públic a qualsevol expressió cultural que tingui una mínima qualitat. On és la clau d'aquesta discriminació? Els concerts que abans tenien un cost per accedir al local o envelat ara són gratuïts. Els defensors de la cultura gratuïta obtenen rèdits diversos segons quin sigui el model cultural. En el cas dels concerts a l'aire lliure els consistoris els imputen a les partides pressupostàries i per als usuaris tenen un cost zero. En canvi, un concert en espai tancat, sigui a l'Auditori, al Saló de Descans de l'Ajuntament o al Teatre Municipal, el cost per a l'usuari oscil·la entre els vint i els quaranta euros de mitjana. Per exemple, assistir al concert a l'Auditori sobre la Música Antiga de Girona costarà entre 40 i 30 euros, mentre que els concerts a la Copa costaran al consumidor 0 euros. Són béns culturals les dues modalitats de concerts? Afirmo que sí. Però espero que algú em doni una resposta perquè jo sóc incapaç de treure'n l'entrellat. Que els joves tinguin menor poder adquisitiu de mitjana no justifica la gratuïtat dels concerts. D'altres, com el Teatre de Bescanó, per exemple, han fet servir solucions creatives per esquivar l'IVA cultural i acostar la cultura als ciutadans. Qui són els que s'emporten la part grossa del pastís?

A les Fires de Girona, es programen activitats culturals gratuïtes i de pagament. Les de teatre són totes elles de pagament i les musicals depèn de quines. Si volem entendre i valorar la cultura cal partir d'uns principis que a mi em semblen essencials. Tothom té dret a la cultura, tota, en igualtat d'oportunitats i ha de ser assequible per a tothom a preus populars. Cal que tingui un cost per a l'usuari. La gestió privada o pública en mans de fundacions o altres figures jurídiques és un altre factor. De la lectura d'això es desprèn que el fet econòmic determina molt l'accés a un determinat àmbit cultural. El resultat que es percep és que l'expressió “cultura” es potineja fins a tal punt que hom perd el sentit i les finalitats que persegueix aquest bé en una societat justa i avançada. El ball gratuït que s'ofereix a l'envelat de la plaça Miquel de Palol durant les Fires de Sant Narcís vol compensar l'activitat frenètica de la Copa? Probablement aquesta és la intenció. Però no ens enganyem, no podem comparar-ho perquè els paràmetres amb què comparem les activitats de l'Auditori o les del festival de Temporada Alta són diferents. Falta doncs un pla d'acció cultural en el qual es defineixin quines han de ser activitats gratuïtes, quines de pagament accessible i quines seran per a determinats poders adquisitius. És un debat pendent que tard o d'hora s'haurà de realitzar. El continuisme metòdic no és gens aconsellable.