“Treu-me d'aquí”

“Tinc fred i ningú m'abriga. Crido i ningú m'escolta. Abandonat. Oblidat. Necessito una altra oportunitat. Si us plau... treu-me d'aquí!” No hi entenc un borrall, de patinatge artístic, però aquesta setmana l'equip del Club Patinatge Artístic Olot m'ha emocionat. Deu ser l'edat. La meva, per descomptat. El més a prop que he estat d'aquesta disciplina esportivocreativa va ser quan vaig conèixer la gran Pili Fernández, saltenca pels quatre costats, quan l'escoltava al seu primer programa a la ràdio de la vila, El petit esport. La primera sorpresa va ser quan vaig veure que ja en els titulars d'esports del telenotícies, el primer destacat (i amb imatge!) no era per al Barça, ni per al futbol, ni si el pentinat de tal o qual crac tal i tal... el primer titular parlava de patinatge, de dones i de la Garrotxa: terratrèmol informatiu! Un “petit esport”, femení i de comarques arraconava el tedi monotemàtic centralista i culer que impera, efectivament, a la nostra. Paro màquines (la darrera vegada que em va passar un fet semblant, el resultat de les generals del 82, la cuina es va incendiar). M'empasso allò del “no és no i quina part del no tal i tal”, la crisi del partit centenari, l'esfinx en funcions, la darrera imputació i la penúltima inhabilitació, ploro amb les imatges dels refugiats vius i dels morts que retraten (penso en Miquel Ruiz, somric i li dono les gràcies), alguna cosa sobre el trambaix i una píndola cultural (crec que era Sitges, Dylan no era Nobel). Finalment, incrèdul encara per si tot plegat m'ho hagués inventat, després de la sintonia s'anuncia: “El Club Patinatge Olot guanya l'or al mundial celebrat a Itàlia; les coreografies de les garrotxines i de les gironines copen els dos primers llocs del podi.” Apa, per partida doble! I tot seguit passen uns segons de l'actuació de les d'Olot, que porta el títol de Treu-me d'aquí. Aquí és on m'emociono. En vull més. Apago la tele. No fan res. Vaig al canal de Youtube del CPA Olot. Són set minuts. Recomanables. Molt. D'obligat visionat a les escoles, ateneus, centres cívics i a casa. La sensibilitat dels creadors, la banda sonora del raper, l'execució sentida de les noies, la plasticitat de la coreografia, el recolliment final que convida a revelar-nos... Hi ha esperança? Amb les joves del patinatge, sí.

Tot comença amb aquesta frase en off que podeu escoltar als vídeos en català i anglès: “Tinc fred i ningú m'abriga. Crido i ningú m'escolta. Abandonat. Oblidat. Necessito una altra oportunitat. Si us plau... treu-me d'aquí!”