Benvolgut alcalde Salellas, benvolguda vicealcaldessa Geis i benvolgut tinent d’alcalde Ayats. Amb aquestes línies vull agrair públicament la vostra resposta a la meva anterior carta publicada en aquest diari i a lanimfa.cat el 15 de desembre passat sota el títol “Parc Jordi Vilamitjana, una qüestió de principis”.

El silenci com a resposta. Bravo! El silenci administratiu com a resposta. Gràcies! Aquesta ha estat la manera de reconèixer que el que es deia en aquell primer text és tal com es deia: la qüestió principal (és de principis) és que no es pot actuar d’esquena a la ciutadania; no us podeu presentar a unes eleccions democràtiques parlant de La Vora i del Campus Trueta sense concretar res i pactar un pla de mandat que configura una imatge de l’actual equip de govern com si fos la del govern local anterior, Junts i ERC, reforçat per Guanyem.

No era fàcil assumir el que tractava d’argumentar en aquell escrit: ¿podem creure en la democràcia local si en cap dels programes electorals que es presentaven a les darreres municipals –encara no fa dos anys– no se citava per a res el parc d’en Jordi Vilamitjana com a moneda de canvi per tenir el Campus de Salut Trueta en temps i forma?

Cap dels tres grups municipals del govern actual va parlar en campanya del parc d’en Jordi i sí i molt del Campus Trueta, tot i que cal ressaltar que el programa del partit del tinent Ayats inclou aquest simpàtic punt: “Finalització de la 2a fase de l’skateparc del parc Jordi Vilamitjana, i realització d’uns lavabos públics adaptats per als seus usuaris.” Mentia o no ho sabia? De fet, ningú ho/en sabia i de fet totes les candidatures pretenien gestionar la capital de l’àrea metropolitana i es veien amb cor de fer-ho! Mentien o no en saben més? Silenci sepulcral. Feu-lo ja, el nou Trueta. Feu el Campus allà on es va pactar, ja us trobareu la zona inundable i ja ho resoldreu amb més euros i més formigó; no toqueu el parc Vilamitjana, que no té res a veure amb la superfície per al nou Trueta, i deixeu en pau el veïnatge del sector Can Gibert-Santa Eugènia i no l’acuseu de posar pals a les rodes. No hi té res a veure. Sou vosaltres que heu fet del silenci un estil de fer política, malgrat que inundeu les xarxes i els mitjans de notes de premsa cofoies fins a l’extenuació. La penúltima, en presentar l’execució pressupostària 2024: “El consistori disposa d’uns comptes sanejats en termes de solvència, l’estalvi corrent és positiu i es disposa d’un endeutament baix.” O sigui, les compensacions econòmiques són possibles sense carregar-se el parc. Bingo! I no seria una bogeria, ja que s’anuncia des de l’Ajuntament un pla econòmic financer per afrontar els vuit milions d’euros que han costat la sentència del garatge Forné i les reclamacions per les desigualtats retributives dels treballadors municipals. No el toqueu, el parc d’en Jordi. No caldria, però recordem que el parc Vilamitjana no és dins de la zona delimitada per al nou Trueta, és a la zona de Mas Masó/Can Gibert, separada per una carretera de quatre carrils de la superfície del futur hospital. L’Ajuntament de Girona ven el nostre parc públic per pagar compensacions privades (3 milions d’euros) i la urbanització (8 milions) de l’espai del parc un cop talats els 400 arbres. I per acabar d’arrodonir-ho, un nou joc de paraules líquides des del silenci: “Urbanísticament la clau no passa per l’expropiació i per pagar després la urbanització, sinó que essencialment d’allò que es tracta és que el nou sector es pugui pagar per ell mateix.” Visca l’autogestió! Visca l’autosuficiència! Que quedi clar: volem el Campus de Salut del nou Trueta (es pot dir més aaalt, però no més sincerament), i no entenem què pinta aquí el “mal negoci” del nostre parc i d’en Jordi. No és democràcia ni democràtic el que esteu fent, i això sí que ho sabeu, però calleu.