La memòria ens farà lliures

N'hi ha que neguen que la desconnexió existeixi. Però què és, si no, l'anul·lació dels consells de guerra del franquisme per part del Parlament? El PP, perquè és l'extrem d'un fil la troca del qual s'enrosca al voltant de l'aixecament militar contra l'ordenament republicà democràtic establert. El PSOE, perquè no es va atrevir a reparar les víctimes, va permetre que continuessin proscrites i va allargar la indignitat. Els governs espanyols, doncs, per activa o per passiva, han perpetuat la desmemòria, fins al punt que més de quaranta anys després de la mort del dictador, l'anul·lació dels judicis sumaríssims esdevé avui una autèntica desconnexió d'Espanya. La memòria com a estructura d'estat, una estructura que li manca a Espanya, però que Catalunya està decidida a construir, amb la geolocalització de restes, amb la identificació dels desapareguts, amb l'obertura de fosses, amb l'anul·lació dels consells de guerra.

El portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, no s'imagina que el govern espanyol impugni l'anul·lació de la (in)justícia del règim, ja que “seria com si el govern espanyol defensés la legalitat franquista”. Jo crec que no vol avançar pantalles, però que s'imagina perfectament que Madrid és capaç d'això i de molt més, vista la deriva impugnacionista dels últims temps en qualsevol àmbit que depassi l'immobilisme recalcitrant instal·lat a La Moncloa, es diguin toros o es digui dret a decidir. D'acord, no s'ha de posar la bena abans de la ferida, però és que en aquest cas la ferida supura, i de quina manera. Sigui dit de passada que els efluvis del franquisme escampen un tuf per les diverses institucions espanyoles. Com era allò que li va demanar Franco al rei Joan Carles? “El día antes de morir, Franco me cogió la mano y me dijo: «Alteza, la única cosa que le pido es que preserve la unidad de España.» Y eso quiere decir muchas cosas...” Afortunadament, tenim memòria, i ens farà lliures.