Brutícia

Quan et mous massa temps per la brutícia al final, coi, no et sem­bla tan bruta, el teu llistó de nete­dat es rebaixa i quan les ver­go­nyes que­den al des­co­bert ja no n’hi ha prou amb una ras­pa­llada, encara es veu brut. Ales­ho­res la teva defensa no pot ser dir que a les altres cases també hi ha por­que­ria i que vas dele­gar en els teus sub­or­di­nats i no vas veure com n’era, de llar­dosa, la feina que no vas super­vi­sar. Perquè ja no pots aparèixer després com a impol·lut, com si tin­gues­sis les mans netes, perquè les tens bru­tes, ni tam­poc pots aparèixer com a apa­ga­dor de focs. Si apa­gar focs vol dir pagar 50.000 euros als piròmans no pots eri­gir-te en talla­focs de la crisi, el que estàs fent és ven­tar el foc i estàs ser­vint el teu cap en safata als ene­mics que et volen enfon­sar, siguin o no siguin bones per­so­nes. Ara es tracta de saber qui va auto­rit­zar el paga­ment de 50.000 euros per com­prar silen­cis, qui n’era conei­xe­dor i des de quan, i com que és evi­dent que tot ple­gat no és cosa d’un llop soli­tari eixe­le­brat que ha vist massa vega­des House of cards ni d’un pobre cap de turc, sinó que som davant d’un modus ope­randi del fan­gar, el que cal és fer foc nou a tots els nivells per tor­nar als valors repu­bli­cans, que no deuen tenir res a veure amb pro­moure cam­pa­nyes de pan­de­reta, sí, des­a­for­tu­na­des, per fer qua­tre riu­res tro­glodítics. I ja no par­lem d’uti­lit­zar l’Alz­hei­mer del pre­si­dent per ras­car vots. Dedi­car-se a la comu­ni­cació no vol dir això. I no deixa de ser sig­ni­fi­ca­tiu ple­gar del govern des de la seu d’un par­tit. No cal que ens vin­guin a embru­tar d’Espa­nya, la merda se’ns menja.