Conviure

Dei­xeu-me que insis­teixi sobre les ter­ras­ses. Com sabeu ara hi ha una comissió d'“experts” –les come­tes són perquè jo en formo part, tot i que només sóc experta en l'art d'escol­tar– que deba­ten en mitja dot­zena de tro­ba­des diver­sos aspec­tes sobre un tema que tant ens afecta com a ciu­ta­dans (ai, se m'ha esca­pat la paraula!). Un tema és el de la con­vivència entre via­nants, per­so­nes amb alguna dis­mi­nució física i el plaer de con­viure sense moles­tar-nos. No cal ni dir-ho: els hora­ris i els exces­sos hi han de tro­bar un equi­li­bri. Es tracta de con­viure. I no sols això: fer una Bar­ce­lona més dia­lo­gant, amb més con­tacte veïnal i amb l'elegància de no tro­bar nyaps moles­tos al bell mig del car­rer. Hi comp­tem amb arqui­tec­tes, amb dis­se­nya­dors, amb polítics, amb escrip­tors, amb el gremi de res­tau­ració i amb la veu dels sin­di­cats. Per­so­nes tan dife­rents com Pilar Rahola o Xavier Maris­cal, com Marià Favà o Beth Galí, com Xavier Cerdà o jo mateixa, dis­cu­tint, de vega­des amb vivor, de vega­des amb un con­sens implícit i explícit: tot ple­gat fa goig de debò.

De mica en mica, les idees avan­cen. L'objec­tiu és cons­truir, entre tots, un lli­bre blanc.

Aquesta Bar­ce­lona nos­tra és de vega­des caòtica, de vega­des incom­pren­si­ble, de vega­des arrau­xada i de vega­des asse­nyada. Qual­se­vol tos­su­de­ria que ens afecti a tots o qual­se­vol regla­ment no ade­quat a les neces­si­tats dels bar­ce­lo­nins, han de ser fora­gi­tats. Però no són així totes les ciu­tats grans del món? Si impe­dim l'anti­ga­lla cruel dels toros, Bar­ce­lona és i serà més cos­mo­po­lita.

Que la invasió turística és des­a­gra­da­ble? Sens dubte. Que hem de fomen­tar un turisme més selecte, més ama­tent a l'art i la cul­tura i menys a la sangría i el botellón, que tan ali­ens ens són? No hi ha dubte.

Jo adoro les ter­ras­ses, un espai de dis­tensió, de lleure, de lli­ber­tat, sen­tint-nos bres­so­lats per la mun­ta­nya i pel mar. Un pri­vi­legi que ni Franco ens va poder arra­bas­sar. Visca Bar­ce­lona! (i les comar­ques també, que consti).