No és no

Sempre hi ha una primera mentida. L'aprenent de falsari, com qui comet un primer crim, s'intenta carregar de raons que justifiquin haver disparat aquell tret al cor de la veritat. Però no és senzill. A l'ànima fins ara neta li brolla un sentiment de culpa, unes emocions negatives que costen d'amagar. Si bada pot ser descobert, però si tot surt bé, vindrà una segona, una tercera falsedat, i l'aprenent de mentider s'anirà insensibilitzant. El seu cervell ja no activarà cap alerta, cap penediment, i esdevindrà un professional de la mentida. Aquest procés més que previsible ha estat ara confirmat per un estudi de l'Escola Universitària de Londres (UCL). Convindria que els votants espanyols ho tinguessin en compte quan els tornin a jurar i perjurar que “no és no”.