D'on no n'hi ha

L'anàlisi de la política ha quedat en mans dels de sempre i dels que acaben d'arribar. Els de sempre són de carnet i a Espanya, majoritàriament, del PP. Als que acaben d'arribar –en diuen “politòlegs”– encara no se'ls entén perquè parlen un argot carregat de tecnicismes que recorda la lletra dels metges quan només la desxifraven els farmacèutics. Per això no sorprèn gens que l'equip expert habitual proclamés que el pròxim govern de Mariano Rajoy seria “dialogant”. Una bovada interessada o ingènua que la realitat ha desmentit amb violència. El segon govern de Rajoy és exactament igual que el primer. Els marianòlegs ja es poden dedicar a un altre vici. Novetats: Soraya Sáenz de Santamaría conserva tots els poders, encara que ja no serà portaveu, honor que recaurà en l'anterior ministre d'Educació, Cultura i Esports, Íñigo Méndez de Vigo, baró de Claret i d'arrels nobiliàries i militars profundes. El nou titular d'Exteriors, que no se sap si succeirà també García-Margallo com a especialista en el “problema catalán”, serà Alfonso Dastis, fins ara ambaixador permanent d'Espanya davant la UE i dura continuïtat. I no Duran, bovets! Jorge Fernández Díaz deixa pas a Juan Ignacio Zoido, jutge d'ascens, magistrat, jutge degà i alcalde de Sevilla, cronològicament, que no és poca cosa. Auxili! I María Dolores de Cospedal s'encarregarà de la tropa. El diàleg serà de sords. O de besucs. Només s'obre una incògnita: què sap Dolors Montserrat de Sanitat i Serveis Socials? Gran misteri.