Els 104.772 nos

Avui fa dos anys del 9-N, aquell mer procés par­ti­ci­pa­tiu, sense vali­desa jurídica, que no es podia fer perquè era il·legal i que mal­grat tots els menys­te­ni­ments va mobi­lit­zar 104.772 per­so­nes pel no a la inde­pendència. Si aque­lla votació simbòlica amb urnes de cartró i pre­gunta rami­fi­cada va impul­sar a par­ti­ci­par tots aquests uni­o­nis­tes, par­ti­da­ris de dei­xar les coses com estan, com no ha de moti­var l'espa­nyo­lisme el que tot el món coneix com a referèndum? El 9-N va evi­den­ciar que una part dels del no també vol votar, que també està pel dret a deci­dir (mal­grat els diri­gents que vota), que és cons­ci­ent que en això de la democràcia juguen els que van a les urnes i que a la taula d'en Ber­nat, qui no hi és, no hi és comp­tat.