El gol Trump

Quan la pilota entra per l'escaire tothom ja ho sabia. Després dels resultats, l'ase es posa les ulleres i proclama que ell ja ho havia previst. La majoria de les previsions, a Catalunya, però també als Estats Units, havien avançat la derrota de Donald Trump. “Perquè no pot ser” es va convertir en la divisa que decorava tots els frontispicis. Un nivell d'error tan insuportable hauria de fer caure la cara de vergonya a molts. Però Déu ens en salvi, de reconèixer un error. I més encara quan és un error de conviccions morals superiors. Alguns analistes, pocs, molt més sensats i prudents, havien predit la victòria de Trump. I ho feien sobre arguments raonables. Hi ha una majoria social als Estats Units que no es resigna a la seva dura situació. Gent que ha vist com l'economia tradicional s'enfonsava i com s'empobrien sense dret a l'esperança. Això els ha donat Trump i això no els va saber donar Hillary Clinton: esperança. Esperança en la millora. Econòmica, sobretot. Els italians i altres països del món dit civilitzat ja ho han conegut, això. Berlusconi en donava molta. Representava el canvi. I se'l van creure. I encara, ai!, se'l creuen molts. Aquesta autèntica “rebel·lió” de les classes mitjanes –de les masses, ací i ara– explica el vot insensat. Per això Trump va arribar a dir-los que acabarien votant-lo encara que fos un criminal. Tenia raó. Però ara ve el salt de les paraules als fets. I potser Trump acabarà com Berlusconi. O potser no. Els americans són els italians més llestos.