El gol Trump

Quan la pilota entra per l'escaire tot­hom ja ho sabia. Després dels resul­tats, l'ase es posa les ulle­res i pro­clama que ell ja ho havia pre­vist. La majo­ria de les pre­vi­si­ons, a Cata­lu­nya, però també als Estats Units, havien avançat la der­rota de Donald Trump. “Perquè no pot ser” es va con­ver­tir en la divisa que deco­rava tots els fron­tis­pi­cis. Un nivell d'error tan insu­por­ta­ble hau­ria de fer caure la cara de ver­go­nya a molts. Però Déu ens en salvi, de reconèixer un error. I més encara quan és un error de con­vic­ci­ons morals supe­ri­ors. Alguns ana­lis­tes, pocs, molt més sen­sats i pru­dents, havien pre­dit la victòria de Trump. I ho feien sobre argu­ments rao­na­bles. Hi ha una majo­ria social als Estats Units que no es resigna a la seva dura situ­ació. Gent que ha vist com l'eco­no­mia tra­di­ci­o­nal s'enfon­sava i com s'empo­brien sense dret a l'espe­rança. Això els ha donat Trump i això no els va saber donar Hillary Clin­ton: espe­rança. Espe­rança en la millora. Econòmica, sobre­tot. Els ita­li­ans i altres països del món dit civi­lit­zat ja ho han cone­gut, això. Ber­lus­coni en donava molta. Repre­sen­tava el canvi. I se'l van creure. I encara, ai!, se'l cre­uen molts. Aquesta autèntica “rebel·lió” de les clas­ses mit­ja­nes –de les mas­ses, ací i ara– explica el vot insen­sat. Per això Trump va arri­bar a dir-los que aca­ba­rien votant-lo encara que fos un cri­mi­nal. Tenia raó. Però ara ve el salt de les parau­les als fets. I pot­ser Trump aca­barà com Ber­lus­coni. O pot­ser no. Els ame­ri­cans són els ita­li­ans més lles­tos.