A la tres
Unitat en la recta final
Era de preveure i va tornar a passar. Els assistents a l'acte en defensa de la democràcia, de la llibertat d'expressió i dels càrrecs electes catalans perseguits pel govern espanyol pel simple fet de ser independentistes van tornar a superar ahir totes les previsions i van superar els límits de l'avinguda Maria Cristina de Barcelona. Més de 80.000 persones i més de 200 càrrecs electes de tots els colors van tornar a demostrar el múscul del moviment sobiranista. El moment de la veritat, el moment del caixa o faixa, s'acosta, i es nota en l'ambient. Per bo o per dolent –depèn de qui ho miri–, el referèndum està fixat pel setembre de l'any vinent.
La mobilització d'ahir , o les que hi va haver en gairebé tots els pobles del país el dia que van detenir l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, mostren que la societat civil flaira aquest aire de final d'etapa. I això és fonamental, perquè en aquest procés de mobilització permanent que simbòlicament es va iniciar ahir a Barcelona seran importants tots els actors. Els civils, perquè en un moment o altre, i per molt que s'estigui emparat per les famoses tres lleis de desconnexió, caldrà passar d'obeir les normatives estatals a les pròpies i, no ens enganyem, l'Estat espanyol ens dirà, amb els seus tribunals, com a mínim, que les nostres no valen. I caldrà que la gent estigui organitzada al voltant de les entitats sobiranistes que han liderat aquest procés en els darrers anys, l'ANC i Òmnium, perquè els envits de l'Estat no només no s'aturaran sinó que aniran en augment quan més s'acosti el moment i més s'adonin que aquest és un moviment convençut d'arribar fins al final.
Però també serà fonamental la unitat d'acció dels partits polítics que tenen un mateix objectiu final encara que unes maneres diferents d'arribar-hi. Caldrà, com ha fet la CUP aquest cap de setmana , tenir clar que estem en un moment clau en què l'objectiu final és l'únic objectiu. I caldrà no defallir... quan alguns dels polítics del nostre país vegin que s'hi juguen la carrera i els flaquegin les cames.
