Modernismes i modernitat

La mos­tra cen­tral de l'Any Casas, que s'inau­gu­rarà demà al Museu Mari­cel de Sit­ges, té com a punt d'interès una lec­tura que des de l'anàlisi de l'obra de l'artista es pot extra­po­lar al moder­nisme i al con­junt de movi­ments de la història de l'art: el tren­ca­ment de la moder­ni­tat no sem­pre nega herències ante­ri­ors; i de les con­ven­ci­ons es pot arri­bar a la rup­tura. Així va ser amb Casas. A París va con­tem­plar obres que, influ­en­ci­a­des pel bar­roc espa­nyol, evo­lu­ci­o­na­rien cap al moder­nisme de traç impres­si­o­nista que en poste­ri­ors visi­tes a París con­fi­gu­ra­rien un Casas tren­ca­dor que, al seu torn, influi­ria un Picasso que pro­ta­go­nit­za­ria la revo­lució de les avant­guar­des. Casas tor­na­ria al con­ven­ci­o­na­lisme. L'esde­ve­nir de l'art és un joc d'ana­des i tor­na­des.