Populisme

Quin sotrac! Els badocs de bona fe, que encara ens creiem els experts en sondeigs electorals, imbècils com som!, no ens ho podíem creure: l'impresentable Trump feia xixina les aspiracions de la senyora Clinton, ensopida, sí, però alhora predicadora de missatges més assenyats i més a favor del futur de la ciutadania. Ep! D'un col.lectiu humà ben divers, pel que fa als orígens i pel que fa a les rendes del dia a dia. El president Obama, que li donava suport, se sentia satisfet pels baixos nivells d'atur al seu país i per les propostes d'una certa regeneració social... en un país amb massa desigualtats, amb massa armes a l'abast de gairebé tothom, amb massa estats tan salvatges que encara consideren legal la pena de mort, amb massa restes de racisme no reciclat. Amb fums per entabanar, i segrestar, les autoritats europees, amb tractats secrets (en ple segle XXI!) sobre el comerç internacional. Un país que se sabia, i se sap, amb prou prestigi per fer d'àrbitre en conflictes internacionals. I menys a favor del canvi climàtic. Cuba? Sí. Guantánamo? No, encara no!

El tal Trump ha dit més i més mentides. Amb una impunitat que demostra el baix nivell dels que li han regalat el vot (ja deien els llatins: “Populus vult decipi. Et decipitur”. Que deu voler dir: el poble vol ser enganyant. I ho és). Davant de tot plegat, els nostres opiniatres, que no haurien passat cap examen de revàlida, ho expliquen amb un substantiu: populisme, que llancen contra els adversaris polítics... sense recordar el missatge evangèlic per als que denuncien el bri de palla a l'ull d'altri i s'obliden de la biga en l'ull propi. ¿Com pot el portaveu del PP parlar dels populismes dels adversaris sense fer una llista de les mentides populistes dels dirigents del seu partit?