Populisme

Quin sotrac! Els badocs de bona fe, que encara ens cre­iem els experts en son­deigs elec­to­rals, imbècils com som!, no ens ho podíem creure: l'impre­sen­ta­ble Trump feia xixina les aspi­ra­ci­ons de la senyora Clin­ton, enso­pida, sí, però alhora pre­di­ca­dora de mis­sat­ges més asse­nyats i més a favor del futur de la ciu­ta­da­nia. Ep! D'un col.​lectiu humà ben divers, pel que fa als orígens i pel que fa a les ren­des del dia a dia. El pre­si­dent Obama, que li donava suport, se sen­tia satis­fet pels bai­xos nivells d'atur al seu país i per les pro­pos­tes d'una certa rege­ne­ració social... en un país amb massa desi­gual­tats, amb massa armes a l'abast de gai­rebé tot­hom, amb massa estats tan sal­vat­ges que encara con­si­de­ren legal la pena de mort, amb massa res­tes de racisme no reci­clat. Amb fums per enta­ba­nar, i segres­tar, les auto­ri­tats euro­pees, amb trac­tats secrets (en ple segle XXI!) sobre el comerç inter­na­ci­o­nal. Un país que se sabia, i se sap, amb prou pres­tigi per fer d'àrbi­tre en con­flic­tes inter­na­ci­o­nals. I menys a favor del canvi climàtic. Cuba? Sí. Guantánamo? No, encara no!

El tal Trump ha dit més i més men­ti­des. Amb una impu­ni­tat que demos­tra el baix nivell dels que li han rega­lat el vot (ja deien els lla­tins: “Popu­lus vult decipi. Et deci­pi­tur”. Que deu voler dir: el poble vol ser enga­nyant. I ho és). Davant de tot ple­gat, els nos­tres opi­ni­a­tres, que no hau­rien pas­sat cap exa­men de revàlida, ho expli­quen amb un subs­tan­tiu: popu­lisme, que llan­cen con­tra els adver­sa­ris polítics... sense recor­dar el mis­satge evangèlic per als que denun­cien el bri de palla a l'ull d'altri i s'obli­den de la biga en l'ull propi. ¿Com pot el por­ta­veu del PP par­lar dels popu­lis­mes dels adver­sa­ris sense fer una llista de les men­ti­des popu­lis­tes dels diri­gents del seu par­tit?