Referèndums perillosos

Ja ho deia Alfonso Guerra, els referèndums els car­rega el dia­ble. Ell ho sabia bé després de suar tinta xinesa per fer pas­sar el clau per la cabota en la con­sulta sobre l'OTAN. Però, mal­grat els adver­ti­ments de l'intel·lec­tual soci­a­lista, últi­ma­ment hi ha hagut un xarampió de vota­ci­ons a cara i creu: sobre la per­ti­nença a la Unió Euro­pea de la Gran Bre­ta­nya, el pla de pau a Colòmbia, la reforma cons­ti­tu­ci­o­nal a Bolívia o la nova llei d'immi­gració a Hon­gria. Una carac­terística gene­ral és que tots han cul­mi­nat amb una ful­mi­nant der­rota dels governs. Ha tri­om­fat el Bre­xit, el pre­si­dent San­tos ha de revi­sar l'acord amb la guer­ri­lla, Evo Mora­les no pot tocar la carta magna i l'hon­garès Orbán... bé, aquest s'ho ha pas­sat tot per l'arc de tri­omf. Des d'ales­ho­res han pro­li­fe­rat les opi­ni­ons en con­tra dels referèndums, con­si­de­rats una eina democràtica peri­llosa perquè els votants els uti­lit­zen per cas­ti­gar els gover­nants. Ara que els nord-ame­ri­cans han triat un per­so­natge tan estra­fo­lari com Donald Trump, també han apa­re­gut els detrac­tors de l'elecció qüesti­o­nant el sis­tema. És una deriva peri­llosa perquè, fins i tot adme­tent les imper­fec­ci­ons del meca­nisme elec­to­ral, sem­brar dub­tes sobre la seva fun­ci­o­na­li­tat i trans­parència el debi­lita seri­o­sa­ment. El 1860 l'abo­li­ci­o­nista Abra­ham Lin­coln va ser ele­git pre­si­dent dels Estats Units, set estats del sud escla­vista no varen accep­tar el resul­tat i va néixer la Con­fe­de­ració, sement d'una sag­nant guerra civil. Les gar­ro­ta­des solen ser la con­seqüència quan es posa en dubte la volun­tat popu­lar.