El PSOE, com el PP

A aques­tes alçades del drama negar que el minis­tre d'Inte­rior espa­nyol i el direc­tor de l'Agència Tri­butària de Cata­lu­nya es van con­ju­rar per per­se­guir càrrecs elec­tes inde­pen­den­tis­tes és de jut­jat de guàrdia. És d'una evidència tan bèstia com cons­ta­tar que la Poli­cia espa­nyola hi col·labora. Ajuda el seu senyor amb infor­mes fal­sos que defen­sen els seus sin­di­cats més repre­sen­ta­tius o per­so­nant-se en les cau­ses con­tra polítics cata­lans. S'han de per­so­nar els sin­di­cats poli­ci­als en actu­a­ci­ons judi­ci­als con­tra dipu­tats? A Espa­nya, sí. Però fins ara tot havia estat cosa del PP, de la fis­ca­lia o de la poli­cia. Se supo­sava que el PSOE era una altra cosa. Que si els soci­a­lis­tes espa­nyols gover­nes­sin, totes aques­tes bar­ba­ri­tats ja no es repe­ti­rien. Falsa alarma. El PSOE, també. Quan li piquen es rasca. I ho fa amb les matei­xes ungles que el seu prin­ci­pal rival polític. I que la poli­cia que va ser de Bar­ri­o­nu­evo. Per això, el por­ta­veu del PSOE al Congrés, Miguel Ángel Here­dia, ha men­tit sabent que men­tia. En un ple del Congrés Here­dia va acu­sar Gabriel Rufián d'apro­fi­tar-se dels cot­xes ofi­ci­als com fan tots els càrrecs soci­a­lis­tes. Va dir que en tenia la prova: una gra­vació que havia rebut al seu mòbil o que pot­ser havia fet ell mateix. Va ofe­rir la gra­vació a la pre­si­denta del Congrés, tant del PP com ell, però quan els peri­o­dis­tes li van dema­nar de veure-la, es va fer l'orni empi­pat. Here­dia va con­tes­tar a Rufián: “On n'amo­llen n'ento­men.” Però ell les amo­lla exac­ta­ment igual que el PP.