Des de la zona de confort

Tots el focus d'atenció han apuntat aquesta setmana sobre la problemàtica de la pobresa energètica arran de la mort d'una dona a Reus en un incendi provocat per l'espelma que utilitzava després que li haguessin tallat la llum. La casualitat ha fet que la mateixa setmana hagi acabat amb la presentació d'una altra campanya per fer front també a més situacions de pobresa. Es tracta del Gran Recapte que els Bancs d'Aliments organitzen divendres i dissabte que ve a tot Catalunya amb l'objectiu de recollir aliments per als més necessitats. Tant un fet com l'altre han posat de manifest que la crisi econòmica ha fet estralls i que l'esperada recuperació potser queda més lluny del que ens pensàvem. Aquest últims dies s'han fet públiques les xifres facilitades per diferents entitats, com ara Càritas i Creu Roja a Girona, i parlen de prop de 2.000 famílies en situació de pobresa energètica. I són les que tenen controlades, ja que el cas de Reus ha fet veure que no es pot o vol saber la xifra real. Si a això hi afegim les més de 37.000 persones a qui encara ha de repartir menjar el Banc dels Aliments de les Comarques Gironines, no costa gaire veure que les diferències socials són abismals i que alguna cosa falla. Ho va admetre dijous el president Carles Puigdemont durant la presentació del Gran Recapte. Va dir molt clar que tots tenim part de responsabilitat i que quan falla una peça de la cadena, no funciona. Es referia al cas de Reus, que hauria de fer enrojolar uns i altres per perdre el temps passant-se les culpes. Això ja ho hem vist massa vegades. El que cal és actuar amb convenciment, per ètica i per justícia. Perquè si no, per més que el president digui que Catalunya ja sap què no ha de passar d'ara en endavant, podria tornar a passar. Podria haver-hi un altre accident mentre que les persones que reben el menjar del Banc dels Aliments de Girona continuaran sense poder cuinar-lo o escalfar-lo perquè no poden pagar la factura del gas o la llum. La situació és tan precària que si fa uns anys durant el Gran Recapte es demanaven llegums secs perquè eren més fàcils de repartir, ara es demanen cuits perquè s'ha detectat que moltes famílies no tenen mitjans per cuinar-los. Fins aquí hem arribat, encara que des de la nostra zona de confort no en siguem conscients. O potser sí, però només fins que el focus d'atenció es desviï cap a un altre tema.