Que no ens enganyin

Han tin­gut cinc anys, però ves per on els popu­lars han fet sor­tir els per­fils ama­bles a par­lar de “diàleg” quan s'han vist en mino­ria a Madrid. Després de tor­pe­di­nar dia sí dia també les ini­ci­a­ti­ves del govern i el Par­la­ment, un matí el PP i la seva maquinària mediàtica es van lle­var dia­lo­gai­res, coman­dats per la mateixa empàtica minis­tra que fins fa poc des­pat­xava les lleis i anhels cata­lans cap al TC amb posat mofeta. Ara venen que cedei­xen nego­ci­ant el finançament i tenen la barra de renyar qui no par­larà de molles perquè ja l'han enre­dat prou i vol el pa sen­cer. Mont­ser­rat i Millo fan més bona cara que Fernández Díaz i De Luna i ben­vin­guts són per rebai­xar el to. Però ni tan sols els han posat perquè hagin entès el clam català, i el no és el mateix. Que no ens enga­nyin.