Referèndum o referèndum

a uns dies, el professor d'història contemporània de la Universitat de Cardiff, l'irlandès Andrew Dowling, feia, en una entrevista a El Punt Avui, algunes reflexions destacades sobre el procés independentista. Dowling, que fa més de vint anys que estudia “el cas dels catalans” i que aviat publicarà el llibre Catalan independence ant the future of the Spanish State, volum que ha enllestit aquesta tardor a la residència per a creadors Faber d'Olot, venia a dir, ras i curt, que els catalans hem estat massa tous i que aquesta actitud no ha afavorit, malgrat els clars avenços aconseguits, que la comunitat internacional, i la Unió Europea en particular, estiguin predisposats no ja a reconèixer un futur estat català, sinó ni tan sols a intervenir en el conflicte. L'historiador diu que és un error pensar que som a punt d'obtenir la independència malgrat el molt que s'ha fet i aconseguit fins ara. “Això, ho sento, és la política de la fantasia. La geopolítica no funciona així, agradi o no. Estic dient que no es pot fer la independència? En absolut. Però no com s'han fet moltes coses”, assegura Dow·ling, que alerta del perill que el nou referèndum previst per a l'any vinent sigui un nou 9-N i que, per tant, la comunitat internacional no ho tingui en compte. El professor creu que Europa només es posarà en marxa si veu Espanya en problemes, com per exemple, que els catalans deixin de pagar els impostos a Madrid. No creu, en canvi, que es mogui si la situació democràtica es deteriora, com ha passat a Hongria o a Polònia. “La UE té tants problemes”, ironitza.

Davant les interpel·lacions d'Andrew Dowling què cal fer? Evidentment, seguir el camí previst. Per començar, el referèndum o referèndum del president Puigdemont. És a dir, una consulta vinculant i amb totes les de la llei davant la qual tothom se senti cridat a votar. Tenim prou força per tirar-lo endavant? Sí, sobretot si els polítics que ho han de fer no s'entretenen en qüestions partidistes com han fet habitualment. I la gent? També respondrà. No en tingueu cap dubte. Sempre ho ha fet i continuarà fent. Quan s'hagi de desobeir i, sobretot, quan s'hagi d'anar a votar. Ens comptem d'una vegada? Per cert, guanyarem. No en tingueu cap dubte.

F