L'alta cultura

Després d'anun­ciar-se l'actual tem­po­rada de Cata­lu­nya Ràdio van aparèixer una bate­ria d'arti­cles cri­ti­cant que la gra­e­lla d'aquesta emis­sora dediqués 48 hores set­ma­nals d'atenció exclu­siva als esports. Aquells arti­cles ente­nien que la pre­ferència per la infor­mació espor­tiva anava en detri­ment de la cober­tura cul­tu­ral. És difícil negar la raó a aque­lles veus que denun­ci­a­ven una cla­mo­rosa sobre­ex­po­sició mediàtica de l'esport. Però el que vull recal­car ara és que la majo­ria d'aquells arti­cles i comen­ta­ris dels lec­tors d'aquells arti­cles expres­sa­ven una per­cepció naïf i ide­a­lit­zada de l'alta cul­tura, com si par­les­sin d'una mena d'arcàdia, mate­ri­a­lit­zació edènica de la Intel·ligència, la Bon­dat, la Justícia, etcètera.

Com tanta altra gent, he cone­gut mons labo­rals i soci­als ben diver­sos. Puc dir que un dels àmbits més vio­len­tats que he cone­gut és el de l'alta cul­tura. Hegel va dir que l'experiència humana és una lluita a mort pel reco­nei­xe­ment. Doncs bé: en el món de l'alta cul­tura encara cal fer un pas evo­lu­tiu més en la con­questa d'aquest prin­cipi tan civi­lit­za­dor: el dret a ser reco­ne­guts i a reconèixer l'altre, sense que la com­pe­ti­ti­vi­tat o el rigor siguin la coar­tada abjecta per agre­dir l'altre. Egos pujadíssims, lla­go­te­ria, abso­lu­tisme, vas­sa­llatge, impos­tura, tedi, saqueig, xarxa cli­en­te­lar, arri­bisme i con­si­de­rar l'altre només com a ins­tru­ment, tots aquests trets... també, al cos­tat d'altres trets alta­ment posi­tius, for­men part de l'alta cul­tura. L'alta cul­tura: un món molt sem­blant a altres mons, massa per eri­gir-lo en model de res.