‘Més socials' i els ‘últims'

Són les dues divises que acompanyen la presentació dels pressupostos de la Generalitat de fa quatre anys. És a dir, des que ERC contribueix també a aprovar-los. Divises cantades als quatre vents. Cada any són «els més socials» i «els últims autonòmics». La primera afirmació es fa difícil de provar. Perquè el concepte «social» és discutible. D'entrada, com que la Generalitat és com una diputació amb competències de salut, sanitat i seguretat, un percentatge importantíssim dels seus ingressos es dedica a aquests tres fronts. Són pressupostos allò que en diuen finalistes. El que en resta s'ho reparteixen, com a bons germans i com poden, els altres departaments. Les partides destinades al de Cultura són «socials» o no? Tampoc no cal preocupar-se'n gaire perquè el departament de Cultura s'ha d'acontentar amb quatre molles. Com que, a més, cada any la Generalitat acaba segregant un nou dèficit, queda clar que tot plegat és més aviat magre. Pobrets i alegrets. Millor encara, pobrets i «socialets». D'acord, senyors de govern, enguany han reblat més la magror i són els més socials de mai. Però això s'ho ha de creure la CUP. I la CUP no es creu res. Potser per això els diuen que seran «els últims autonòmics». Per veure si piquen. Picar, pica el govern en ferro fred. Al remat, tothom hauria de tenir clar que, si es volen «socials», només ho seran els primers. Els primers que superen finalment l'espoli fiscal. Que no entén res de classes socials. Només de botxins i víctimes.