‘Més socials' i els ‘últims'

Són les dues divi­ses que acom­pa­nyen la pre­sen­tació dels pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat de fa qua­tre anys. És a dir, des que ERC con­tri­bu­eix també a apro­var-los. Divi­ses can­ta­des als qua­tre vents. Cada any són «els més soci­als» i «els últims autonòmics». La pri­mera afir­mació es fa difícil de pro­var. Perquè el con­cepte «social» és dis­cu­ti­ble. D'entrada, com que la Gene­ra­li­tat és com una dipu­tació amb com­petències de salut, sani­tat i segu­re­tat, un per­cen­tatge impor­tantíssim dels seus ingres­sos es dedica a aquests tres fronts. Són pres­su­pos­tos allò que en diuen fina­lis­tes. El que en resta s'ho repar­tei­xen, com a bons ger­mans i com poden, els altres depar­ta­ments. Les par­ti­des des­ti­na­des al de Cul­tura són «soci­als» o no? Tam­poc no cal pre­o­cu­par-se'n gaire perquè el depar­ta­ment de Cul­tura s'ha d'acon­ten­tar amb qua­tre molles. Com que, a més, cada any la Gene­ra­li­tat acaba segre­gant un nou dèficit, queda clar que tot ple­gat és més aviat magre. Pobrets i ale­grets. Millor encara, pobrets i «soci­a­lets». D'acord, senyors de govern, enguany han reblat més la magror i són els més soci­als de mai. Però això s'ho ha de creure la CUP. I la CUP no es creu res. Pot­ser per això els diuen que seran «els últims autonòmics». Per veure si piquen. Picar, pica el govern en ferro fred. Al remat, tot­hom hau­ria de tenir clar que, si es volen «soci­als», només ho seran els pri­mers. Els pri­mers que superen final­ment l'espoli fis­cal. Que no entén res de clas­ses soci­als. Només de bot­xins i vícti­mes.