Sense renúncies

Sem­bla que d'ençà de fa unes set­ma­nes s'ha ini­ciat el que podríem ano­me­nar “ope­ració diàleg”. El govern espa­nyol pre­ten­dria ser més ama­ble en relació amb Cata­lu­nya. El canvi del nou dele­gat del govern espa­nyol a casa nos­tra, tot subs­ti­tuint María de los Lla­nos de Luna per Josep Enric Millo, vol­dria inten­tar ser el començament d'aquest canvi de tarannà que, per altra banda, sem­bla molt feble i amb poques con­vic­ci­ons. Cal tenir molt pre­sent que és posi­tiu par­lar i enra­o­nar (un verb amb molta força en la llen­gua cata­lana i que no té una tra­ducció clara a la llen­gua cas­te­llana), ara bé, aquest diàleg mai pot sig­ni­fi­car una renúncia a uns plan­te­ja­ments bàsics (mínims) pro­po­sats pels repre­sen­tants del poble de Cata­lu­nya. Aquest pos­si­ble diàleg (ben­vin­gut sigui) és total­ment incom­pa­ti­ble amb el curs dels pro­ces­sos judi­ci­als con­tra Mas, Ortega, Rigau, Homs, Santi Vidal, la pre­si­denta For­ca­dell i con­tra cen­te­nars d'ajun­ta­ments i càrrecs elec­tes locals.

Fins a quin punt l'ope­ració diàleg és sin­cera i no es tracta d'una mani­o­bra  més  de maqui­llatge  per tenir-nos a tots una mica entre­tin­guts? De fet, fa la sen­sació que el govern espa­nyol ha can­viat d'estratègia perquè hi ha hagut un canvi subs­tan­cial de l'aritmètica par­la­mentària al Congrés del Dipu­tats. De tota manera, això ens hau­ria d'impor­tar poc, als cata­lans. El pro­blema és a Cata­lu­nya. A més, el govern català mai podria accep­tar un pas enrere en la qüestió del referèndum. El govern català sem­pre haurà de res­pec­tar la volun­tat dels elec­tors del 27-S: el res­pecte a la democràcia; és a dir, fer pos­si­ble el dret a l'auto­de­ter­mi­nació. Ara bé, actuar sense renúncies no vol dir tan­car-se en banda; el que passa és que un diàleg franc implica avançar vers una bila­te­ra­li­tat de debò i sense línies ver­me­lles. En aquest sen­tit, hi ha pen­dent una reunió entre vice­pre­si­dents, Jun­que­ras-Soraya, en què es podria intuir cap a on va el diàleg. En aquests moments hi han 46 punts a trac­tar que es resu­mei­xen en més inver­si­ons en infra­es­truc­tu­res, qüesti­ons de com­petències i de finançament. Un diàleg sin­cer vol dir un nou pla d'inver­si­ons a la xarxa fer­roviària. Ara i aquí, el govern català –recol­zat pels vots del 27-S i la força inequívoca de la soci­e­tat civil– ha de ser pre­sent en totes les reu­ni­ons que poden aju­dar a millo­rar el benes­tar dels ciu­ta­dans; no obs­tant això, l'exe­cu­tiu català sem­pre haurà de tenir clar que aquest diàleg és poc clar i podria trac­tar-se d'una mani­pu­lació mediàtica per divi­dir els cata­lans. Cal enra­o­nar, sem­pre, però tenir molt clars els nos­tres objec­tius de dig­ni­tat naci­o­nal i justícia social.