Dues festes seguides

Cap a mit­jan segle pas­sat es va posar de moda bate­jar els nens amb noms com­pos­tos, i entre la gent que se'n reia cor­ria aquest rodolí: “El seu sant, ai redi­moni,/ no sé si és Josep o Antoni.” A mi, en el dia exacte d'avui, set de desem­bre, em passa que no sé si ahir va ser el dia de la Cons­ti­tució o el de la Puríssima ni quin dels dos és demà. Se m'han arri­bat a con­fon­dre. Vostès ja saben, però pot­ser s'ha de repe­tir, que la coin­cidència de les dues fes­tes en una mateixa set­mana va ser fruit d'una pro­vo­cació de caire anti­cle­ri­cal que el govern del PSOE va plan­te­jar a l'Església. Aquell govern hau­ria pogut situar la com­me­mo­ració cons­ti­tu­ci­o­nal en altres dies de l'any, però va triar aquest per fer que l'Església catòlica, per la inco­mo­di­tat que la gent mani­fes­ta­ria davant dues fes­tes tan segui­des, renunciés a la seva. L'Església té la Puríssima com un dogma, i es va man­te­nir en els seus tretze. El PSOE no ho sabia, però l'Església manté que tretze són tretze des que Benet XIII, el papa o anti­papa de Peníscola, que era un ara­gonès tos­sut, no va voler cedir ni el càrrec ni la nume­ració al papa de debò. El resul­tat és que tenim una set­mana amb dos sants i jo, ai redi­moni, no sé quan és la Puríssima o la Cons­ti­tució. Hi con­tri­bu­eix el fet que l'Estat con­si­deri igual de sagrada i invi­o­la­ble la “carta magna”. Són dies sia­me­sos.

Molts insis­tei­xen a dir que les dues fes­tes con­co­mi­tants són un per­ju­dici per a l'eco­no­mia i les empre­ses. Par­len com al segle pas­sat, com si les fàbri­ques fos­sin uns alts forns que s'hagues­sin d'atu­rar i tor­nar a enge­gar i escal­far per culpa del període fes­tiu. Els ordi­na­dors que ara ho fan fun­ci­o­nar tot s'enge­guen amb un piu, estan sem­pre calents i tre­ba­llen fins i tot quan no volem. I els asper­sors de neu arti­fi­cial tre­ba­llen de nit i estan sem­pre freds. Les acti­vi­tats econòmiques prin­ci­pals són els ser­veis i el turisme, i jo veig molta gent, la que pot, satis­feta d'omplir hotels, bui­dar gaso­li­ne­res i boti­gues i fer rodar els arros­se­ga­dors de les pis­tes d'esquiar, gràcies a la Puríssima i a la Cons­ti­tució. O a la Cons­ti­tució i la Puríssima, redi­moni.

S'ha sug­ge­rit que el dia de la Cons­ti­tució els cata­lans hauríem de tre­ba­llar perquè “no tenim res a cele­brar”. Mai no tenim “res a cele­brar”: el 12 d'octu­bre perquè és colo­nial, Halloween perquè és ame­ricà, Nadal perquè és con­su­mista, l'11 de Setem­bre és una der­rota... Aca­ba­rem fent-nos antipàtics i enge­gant a rodar la “revo­lució dels som­riu­res”. Pro­vi­si­o­nal­ment, i men­tre no tin­guem una cosa per cele­brar, la gent, indi­fe­rent a les con­sig­nes, vol fes­tes, com més fes­tes millor, i no és cosa d'ara sinó una remi­niscència de quan vivíem al Paradís sense fer brot perquè tot bro­tava espontània­ment. A més: quin dia diuen que no hem de fer festa i anar a tre­ba­llar? Ahir o demà?