Obediència democràtica

La vicepresidenta del diàleg ha aprofitat el macropont per encetar l'operació dissenyada pel govern espanyol per desactivar el procés independentista. I això passa per obrir despatx al carrer Mallorca, lluir el millor dels somriures i rebre els màxims responsables de l'oposició que el PP considera d'ordre, Ciutadans i el PSC. La veritable cara d'aquest diàleg es veurà divendres quan la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, hagi de declarar davant del TSJC per un presumpte delicte de desobediència al Tribunal Constitucional per haver permès l'exercici tan democràtic de votar les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, que fixa el camí cap a la independència. Es tracta d'un fet sense precedents que demostra fins a on està disposat a arribar el govern espanyol, amb el suport de Ciutadans i els socialistes –els del PSOE i els del PSC–, per tal d'impedir la llibertat d'expressió i el debat de les idees, d'unes idees que estan representades majoritàriament al Parlament. Forcadell, entenen, va desobeir el tribunal que vetlla per les essències de la unitat d'Espanya, que va prohibir expressament qualsevol iniciativa que permeti fer avançar el full de ruta sobiranista. Doncs resulta que Forcadell hauria desobeït si hagués impedit, tal com va demanar la majoria emanada de les urnes, aquella votació. Això sí que és desobeir, desobeir el mandat democràtic, que és al que es deu la presidenta, no al mandat d'un tribunal que ha quedat totalment deslegitimat en convertir-se en la veu del seu amo, un govern incapaç de resoldre per la via política el desafiament democràtic que suposa acceptar el dret a decidir d'un poble.

La declaració, divendres, de la presidenta és la constatació del respecte que es té des de l'Estat espanyol del debat democràtic. Els fa por preguntar als catalans què volen ser, i encara els fa més por que se'n parli, que es debati allà on toca, al Parlament. Ha de quedar ben clar que Forcadell declararà per haver obeït el mandat majoritari dels catalans, que no emana d'un tribunal sinó de les urnes, agradi o no.