Colonitzadors

S'ha equi­vo­cat, la S.S.S. No va saber ser una bona colo­nit­za­dora, i en comp­tes de par­lar amb el reietó sal­vatge d'ultra­mar, va par­lar amb els sipais.

Hi ha, com deia la Maria Aurèlia Cap­many, tres mane­res de colo­nit­zar: una és la dels angle­sos: estan con­vençuts que són supe­ri­ors a la resta i molt més al poble vençut que aca­ben de con­que­rir; la seva supe­ri­o­ri­tat, però, és per sem­pre i els infe­ri­ors sem­pre seran infe­ri­ors. Així doncs, aca­ten les lleis i la religió dels vençuts (no dub­ten a dis­pa­rar si hi ha alguna rebel·lió, però), i si toca age­no­llar-se ho fan i si s'ha d'assis­tir a cerimònies tri­bals, doncs ho fan. Les ria­lles ja les dei­xa­ran anar al club. La segona és la dels fran­ce­sos: saben que són supe­ri­ors als altres, i més al poble que han vençut i que s'han apro­piat, i per això pen­sen que els han d'edu­car i con­ver­tir-los en fran­ce­sos. Per això els nens alge­ri­ans can­ten a l'escola: “Nos ancêtres, les gau­lois...” En ter­cer lloc vénen els espa­nyols: se saben supe­ri­ors a tot­hom sobre­tot al poble con­que­rit, però el que volen impo­sar és la llen­gua i la religió. La resta s'ho dei­xen pren­dre de les mans com l'or i la plata de l'Amèrica con­que­rida.

Ara bé, a cap espa­nyol se li acu­di­ria par­lar amb els seus lacais, quan volen impo­sar alguna nova càrrega: par­la­ran, com tots els altres, amb els reie­tons locals. I més si veuen que el dia 8 de desem­bre quinze dipu­tats de West­mins­ter van excla­mar-se en con­tra de la situ­ació en què es troba la pre­si­denta del Par­la­ment català, senyora Carme For­ca­dell. La cam­pa­nya El cas dels cata­lans ja ha lliu­rat un mani­fest d'agraïment a aquests par­la­men­ta­ris.

Vol­dria aplau­dir l'arti­cle de Vicent Sanc­his: magis­tral, sobre­tot amb la seva ini­mi­ta­ble iro­nia.

Ah, i una altra feli­ci­tació: el fabulós repor­tatge, en sis esplèndi­des pàgines, que aquest diari va ofe­rir el pas­sat dia 10, sobre la revenja de l'Estat con­tra les dones, arran de la guerra inci­vil. S.S.S. també és dona: l'hau­ria de lle­gir.