Això no pot durar gaire

Cada dia es desgrana un nou element de tensió entre Junts pel Sí i la CUP. L'episodi més sever ha estat el de la darrera detenció dels activistes que van cremar fotos del rei, que ha portat els portaveus de l'esquerra rupturista a demanar la dimissió del conseller Jordi Jané. Ha estat el mateix president de la Generalitat el qui s'ha afanyat a defensar-lo. I això és aspre, perquè fins ara Carles Puigdemont se n'havia salvat. Havia estat capaç de surar per sobre de les pugnes domèstiques –domèstiques entre independentistes– i evitar repetir el desgast que va patir Artur Mas. Però al final hi ha hagut de ficar cullerada. Cullerot. L'episodi de les detencions no és el més radical. Hi ha, surant per l'ambient, l'enorme incomoditat de la CUP per aprovar els pressupostos. I el plat se salpebra cada dia. La mateixa CUP i Junts pel Sí s'han tornat a enfrontar al Parlament en la discussió del projecte de mesures de protecció de l'habitatge, que el ple debatrà la setmana que ve. És exactament un terreny adobat per a la discòrdia. Els passos del calvari entre els uns i els altres es multipliquen. I tot això ha de fer reflexionar necessàriament. El dilema s'ha fet obvi. O Junts pel Sí i la CUP són capaços de pactar una pau i treva fins al referèndum o, si no és així, l'han d'avançar. Amb estructures d'estat o sense. Les improvisacions no són bona companyia i encara menys en qüestions dramàticament importants, però les bregues domèstiques diàries poden assolar-ho tot. Això no pot durar gaire.