Això no pot durar gaire

Cada dia es des­grana un nou ele­ment de tensió entre Junts pel Sí i la CUP. L'epi­sodi més sever ha estat el de la dar­rera detenció dels acti­vis­tes que van cre­mar fotos del rei, que ha por­tat els por­ta­veus de l'esquerra rup­tu­rista a dema­nar la dimissió del con­se­ller Jordi Jané. Ha estat el mateix pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat el qui s'ha afa­nyat a defen­sar-lo. I això és aspre, perquè fins ara Car­les Puig­de­mont se n'havia sal­vat. Havia estat capaç de surar per sobre de les pug­nes domèsti­ques –domèsti­ques entre inde­pen­den­tis­tes– i evi­tar repe­tir el des­gast que va patir Artur Mas. Però al final hi ha hagut de ficar culle­rada. Culle­rot. L'epi­sodi de les deten­ci­ons no és el més radi­cal. Hi ha, surant per l'ambi­ent, l'enorme inco­mo­di­tat de la CUP per apro­var els pres­su­pos­tos. I el plat se sal­pe­bra cada dia. La mateixa CUP i Junts pel Sí s'han tor­nat a enfron­tar al Par­la­ment en la dis­cussió del pro­jecte de mesu­res de pro­tecció de l'habi­tatge, que el ple debatrà la set­mana que ve. És exac­ta­ment un ter­reny ado­bat per a la discòrdia. Els pas­sos del cal­vari entre els uns i els altres es mul­ti­pli­quen. I tot això ha de fer refle­xi­o­nar necessària­ment. El dilema s'ha fet obvi. O Junts pel Sí i la CUP són capaços de pac­tar una pau i treva fins al referèndum o, si no és així, l'han d'avançar. Amb estruc­tu­res d'estat o sense. Les impro­vi­sa­ci­ons no són bona com­pa­nyia i encara menys en qüesti­ons dramàtica­ment impor­tants, però les bre­gues domèsti­ques diàries poden asso­lar-ho tot. Això no pot durar gaire.