Rahola

“Al recibo de esta orden, se ser­virá hacer entrega, a la fuerza por­ta­dora de la misma, del dete­nido en esa prisión Car­los Rahola Llo­rens, el cual ha de ser eje­cu­tado a las 5 horas del día de hoy, en las tapias del cemen­te­rio de esta capi­tal, para cum­plir la pena de muerte que le fue impu­esta en Con­sejo de Guerra número 3, reu­nido en esta plaza.” Amb un cal­fred relle­geixo l'ordre, sig­nada el 15 de març del 1939 pel gover­na­dor mili­tar de Girona Emi­lio Gómez del Villar. Ho faig quan al Museu d'Història han que­dat expo­sats els mobles del des­patx de Rahola. Home­natge a Girona; però, a Lleida, l'alcalde ha dit que “ara no toca” treure els noms fran­quis­tes de vuit car­rers i, a Ale­lla, el PP ha pen­jat (i des­pen­jat) al Face­book una feli­ci­tació amb l'àliga de la dic­ta­dura. El atado y bien atado per­sis­teix.